Plagueta de Bord

ESCRIURE ÉS FER EFRACCIONS

Hi ha molt poques coses que puguem fruir amb els cinc sentits alhora
Lichtenberg

Una veu que pot prendre totes les tonalitats del capvespre
les flors de card amb el seu lila rentat m’acompanyen
han tallat aquell redol de narcisos salvatges i tot el cantó s’ha entristit
Una veu múltiple que pot dir les coses més inesperades els accents més enterrats
l’aigua d’unes idees remotes que m’arriben per l’entrecuix i pugen cap a les
caròtides amb velocitats desconegudes
una profunditat crua violenta com una radiografia sexual apareix a l’horitzó
de l’escrit no et tems de la necessitat de l’anàlisi?
poder escriure allò que tens ganes d’escriure dins la més excessiva llibertat impossible: no seria aquest l’objectiu del passeig lletral?
Una veu retallada arranada escatada feta malbé  vol entrar per les efraccions
que he produït amb les espasetes liles que creixen i es mouen entre el civadar verdíssim
Ets una ombra o un home de bon de veres?

Les dreceres de l’interrogant de vegades són vertiginoses
Un agent secret amb moltes d’identitats simultànies: podria ser una bona
metàfora de l’escriptor?
No som davall la vigilància dels altres
m’escapolesc per foradells que no veu ningú i aparesc allà on no
m’esperen
això podria ser una definició de la literatura
Ramificacions infinites
arborescències múltiples
la substància femenina
més valen les coses inacabades
aficar cents novel·les en una novel·la
mil poemes en un poema
cal anar depressa
com un cop de vent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!