24 de gener de 2010
Sense categoria
1 comentari

POSTPORQUIM

El títol d’aquest post l’hem inventat amb l’amic M. que m’ha fet una visita postporquim d’alta consolació.
M’ha assegurat que malgrat que hem fet totes les matances a la cuina, res no feia olor de porquim. Ni jo mateix, que m’ensum i m’ensum, i encara em sembla que em vénen bafarades, belles bafarades cal dir.
———————————
Imagín la història d’un home febrós del qual no queden gaires traces dins la memòria del erudits. Però aiximateix escrivia i deia: …una pedra no fa una volta, ni dues pedres, ni tres; calen totes; cal que cadascuna prengui suport sobre l’altre: feta la volta, arrabassa unes quantes pedres i tot s’esbucarà; la veritat és així: consisteix en una solidaritat de totes les coses…
Crec que l’escriuré.
Faré un poema per al llibre El cos de les coses de pròxima publicació (?). [Si algú em sent em ferirà de prop.]
Records d’una terrassa és el títol.
————————
Tenc més coses que hores, un altre títol d’una Confessió.
No don pus anuncis de títols!
NOTÍTOLS!
Gràcies, M!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!