EX-VOT
“Escriure, ganivetejar les coses per mostrar l’interior de la matèria infinita.”
“Tocar l’estranger, estar fit a fit davant la confusió, no veure la manera de desfer l’entremalitat i esbutzar-se de rialles, anar a la cacera del desconegut com el ca que flaira el vol de mort de l’au, frenar el carnatge que creix a les totes, cremar-se en l’espera d’un esdeveniment inoblidable, d’un saber invisible, d’un llarg silenci marí.”
“Relligar, cosir, embastar, travar, refer la Història i el més íntim.”
Notes esparses escrites al llarg d’un passeig de solitud, en solitud. Un passeig que dura dies.
Imagín el començament d’històries: escric començaments. Per què no puc imaginar un llibre de començaments (o de finals)?
Per exemple: 1-«El que avui sé d’ella no em serveix per res i el que ella sap de mi em fa molta de falta.» 2- «Per a mi tot havia tornat clar d’una forma misteriosa i en tots els plans: no hi ha sortida possible fora d’una recerca acurada de les variacions i canvis fondos que el fet d’haver-te conegut ha produït a la meva vida.» 3- «Em digueres: no pots res contra la Història. I et vaig respondre: sempre he estat sol amb la Història. Per què en tants de moments de la Història, la poesia i la bellesa es troben molt a prop, proximitat física esgarrifadora, amb els pitjors horrors del món com la tortura o l’assassinat?
————————————————
[Foto tranquil·litzadora de Michel Kenna]
(…)
Estic contra l’anodina correcció que domina moltes de plomes catalanes.
Ara podria començar una llista del que estic en quantra.
Contra la cobdícia, contra la hipocresia, contra la vulgaritat! Basta.
Adelante mis 43!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…hi ressona quelcom que vaig llegir en Stevenson, i que cit de memòria: ‘l’infern té belles flames’, i que després he interpretat en algun altre autor, en M.B. Neumann per exemple, que a Sibèria visqué algun moment de plenitud entre l’horror…Però no n’estic gens segur d’aquesta proximitat: per ventura només és real en la memòria? La memòria crea una nova realitat? Però pens -i fins i tot crec- que la Història en aquests casos és història, amb hac minúscula, perquè en la Història l’horror és tan sols horror…Bon any!
prueba