EN DEFENSA PRÒPIA. Quan l’amiga Pepa Núñez i el lluitador per la terra Martí Canyelles em digueren si volia participar a l’acte de naixament de l’associació Amics de la Vall de Coanegra vaig dir que sí.
Es conjugaven dues casta de motius. Primer de tot la necessitat de
lluitar perquè no es facin malbé els nostres paisatges. Segon, els
lligams fondos entre la vall de Coanegra i la meva història personal.
L’acte va ser el proppassat 30 d’octubre de 2009 a les Cases dels
Mestres de Santa Maria del Camí i reuní un grup nombrós de
santamariers, bunyolins, consellers, binissalemers, alaroners i
palmesans. Vet aquí les sàvies paraules de Martí Canyelles quan explicà
el principals objectius de l’Associació. Escoltau: 1.- Promoure el
coneixement i la divulgació dels valors naturals, paisatgístics,
etnològics i arqueològics de la vall de Coanegra 2.- Impulsar
iniciatives i col.laborar amb les institucions, col·lectius i
associacions en la defensa i conservació d’aquest patrimoni. 3.-
Fomentar la recuperació dels usos econòmics tradicionals, agrícoles,
ramaders i forestals de la vall i potenciar la seva viabilitat. 4.-
Fomentar la recuperació i l’ús dels espais públics, sempre en
consonància amb les necessitats de conservació de la naturalesa. 5.-
Inventariar, recuperar i conservar els recursos i infraestructures
hídrics de la vall. 6.- Vetllar pel compliment i aplicació de la
legislació i normativa medio-ambiental i d’ordenació dels territori de
la vall. 7.- Col·laborar amb les altres associacions en la defensa del
nostre territori, cultura, patrimoni i tradicions. 8.- Contribuir en la
creació d’una convivència solidària i en la conservació del planeta
Terra: Pensam globalment, actuam localment. Podeu veure que sempre hem
de repetir les evidències: la lluita per les evidències. Després de
Martí fou el torn d’aquest cronista. I sense paper ni escrit sinó amb
la veritat d’un discurs que duc dedins vaig contar els origens del meu
amor a Coanegra. Vaig recordar que els meus padrins paterns eren de
Santa Maria del Camí i per això tota una part de la meva infantesa hi
vaig viure. Dues finques del padrí foren les meves Geòrgiques
virgilianes. Les quarterades de Son Bieló entre Santa Maria i Pòrtol on
vaig viure totes les estacions de les collites del fruits dels camps.
Vaig fer de veremador a les vinyes i vaig trepitjar els rems al celler.
A l’època de les messes de segar i a les de batre vaig conèixer el
feiner dels missatges entre l’espiga de blat i el gra dins la sala de
ca el padrí. Vaig collir ametlles, figues, albercocs. Vaig caçar
granots a la bassa. Vaig viure en un temps clausurat. I ara un tros
d’aquesta finca, perquè el banc d’Abel Matutes es va quedar una part de
les terres que havien servit d’aval a una cosina meva que es va
arruinar amb un hotel, s’ha convertit en una urbanització il·legal que
té vint anys de vida sense que l’ajuntament santamarier hagi pogut fer
res per demolir-la. Així van les coses, així va legalitat. I molts dels
camps d’ametlers dels voltants els depredadors salvatges els han
convertit en dipòsits de materials i d’infraestructures de la
construcció (i fins i tot un un carronyer del paisatge s’ha muntat unes
naus de plàstic blau clar). Ni les denúncies dels veïns, ni la
“vigilància” dels ajuntaments de Santa Maria i Marratxí han aconseguit
que això s’arrangi sinó que va a més (ara, fa quinze dies, un altre
carronyer, prepara amb bulldòzers un ametlerar per transformar-lo en
soll de construcció!). El padrí tenia també un trosset devora la
posessió de Son Torrella. Allà vaig descobrir la bellesa i l’energia
d’un paisatge de muntanya: la Vall de Coanegra que comença al barranc
format pel torrent de Coanegra, o del Freu, que està entre les
muntanyes de la Comuna de Bunyola, d’uns vuit-cents metres, al
nord-oest, i la talaia de Cals Reis al sud-est entre el puig de Son
Guitard i el puig de Son Agulla d’uns cinc-cents metres. Aquesta
contrada, una vall closa entre muntanyes amables està coberta de pinars
i alzinars. Allà també vaig aprendre el nom de moltes coses:
l’arbocera, el llentiscle, l’estepa, el xiprell, el bruc; l’alzina, el
pi blanc, l’om, el lledoner, el ciclamen silvestre, l’orquídea de bosc,
la falguera; la milana, el xoriguer, la geneta, el mart, el mostel,
etc. Aquell diccionari viu entapissà els meus estius. I vaig recórrer
el camí vora les posessions Son Palou, Son Berenguer, Son Gulla, Es
Celleràs, Son Oliver, Son Mates, Sa Bassa de Cas Barreter, Son Roig,
Can Millo (Son Farrí), Can Morei (Son Far) i Son Pou. I vaig anar a la
capçalera de la vall on vaig entrar en un antic pou de mina fet pels
àrabs que raja quasi tot l’any. I vaig beure a la síquia àrab, una
magnífica i pràctica obra d’enginyeria mora, el qanat. I vaig poder
veure un dels molins fariners, també de l’època àrab, de la Bassa de
cas Barreters. I vaig entrar en aquell palau de la natura: l’Avenc de
Son Pou, una caverna de cinquanta metres d’alçada amb un gran forat
obert al capcurucull que han cantat poetes tan diversos com Costa i
Llobera, Joan Rosselló de Son Fortesa, Miquel Dolç, Pere d’Alcàntara
Penya, Josep M. Llompart i fins i tot aquest cronista, que guanyà els
anys setanta un premi de narració sota aquesta advocació. Vaig parlar
molt a favor de la preservació d’aquest patrimoni de la humanitat
davant les pressions de propietaris que tanquen camins i que posen,
fins i tot, barreres al torrent. Vaig acabar recitant L’avenc de la
cova negra de mestre Costa. Després Pep Estarelles va explicar fil per
randa projectes de l’Associació i Regina presentà un vídeo molt ben fet
de Virgínia en què poguérem veure l’estat actual de la vall i les seves
riqueses. Si voleu saber-ne més aquí hi ha informació:
<http://www.estarellas.info/amicsdelavalldecoanegra>. El dia 15
de novembre hi haurà una gran “Marxa de Coanegra” per fer sentir la veu
d’un ciutadans que volen cridar l’atenció dels poders públics sobre la
necessitat d’aplicar la llei i retirar les barreres il·legals del
torrent i salvar la vall de Coanegra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!