LES VALZIES

són diferents de les oronelles i quan les sentíem ja podien saber que l’estiu havia arribat

els camps d’albarcoquers abandonats de Son Bieló, la finca gran del padrí Biel, envoltats de ruïnes de construcció entre els ametlerars són una metàfora fastuosa de l’oblit: una vanitas

la fidelitat a un amic, és la darrera virtut?

l’humor, tan necessari, tan alimentari, en temps de fam espiritual, on és?

on ets, amic i mestre Gabriel Galmés?

un escriptor molt malalt, un escriptor amb els qual has aconseguit trobar la intersecció dels encontres, del qual moltes de pàgines tan fet viure, torna a estar molt malalt, té un parell d’anys més que tu, el teu germà gran amb el qual t’era difícil parlar, havies trobat un camp de respecte mutu, fa mal, fa mal
saber-lo ingressat a una clínica, molt malalt

i els mitjans de comunicació només volen obituaris, és la seva feina, t’amollen, tu no has fet mai cap obituari d’un escriptor viu, els ho dius així de clar i senzill

uffffff!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *