Plagueta de Bord

Estic en capella perquè em prepar, per un cantó, i no m’atur de publicitar, per l’altre, l’XI Festival de Poesia de la Mediterrània. Dia 2, dimarts , a les 23 hores al bar Fletxes de Palma un off festival. Dia 3, a les 21 al teatre Principal de Palma, la banda eivissenca que musica poetes en pop folk, Projecte Mut. dia 4, a les 21, al mateix teatre la Nit de la Poesia amb 14 poetes que diuen en danès, en anglès, en eslovè, en esperanto, en maltès, en gallec, en espanyol, en italià i en català ens recitaran els seuss versos. Les entrades, gratuïtes i no numerades, en la taquilla del teatre el mateix dia.
———————————————————
Acab de descobrir que l’acte  festa per a Blai Bonet i Reinaldo Arenas del propassat 30 d’abril de 2009 dins el Pen World Voices Festival de Literatura Internacional a Nova York ja està penjat a la web. M’ha donat molt de gust escoltar aquella vesprada novaiorquesa plena d’alta poesia amb Margalida Pons, Carles Rabassa i aquest plagueter llegint poemes de Blai Bonet i poemes propis. La introducció de la Pons és magnífica! I  nosaltres deixaren ben amunt la música verbal de la llengua catalana! Quina meravella la ciència i la tecnologia que permeten escoltar això. El document oral i mudial! Sempre me’n faig creus, me’n faig al·lucinacions!
———————————————————
Ahir es va clausurar el cicle de Cinema d’autor a l’Augusta, que organitza el Vicerectorat de Projectes cultural de la Universitat de les Illes Balears, amb un film que marcà la meva educació sentimental d’adolescent dels seixantes: Nueve cartas a Berta.
El Lorenzo, aquell jovençà, estudiant de dret de Salamanca, de família amb pare alférez provisional i mare malalta dels nervis, ja m’havia tocat —per l’estètica i per les  idees del guinista i director Basilio Martín Patino— quan la vaig veure el 67 com la confessió covarda d’un perdedor jove que s’ho veu venir. I ara, amb tants d’anys que li han passat per damunt, he apreciat més el caire documental que amara tota la ficció i que potser en aquell moment se’m revelà amb tanta claredat. Tota la societat de Salamanca queda reflectida, queda enxampada, queda filmada en unes imatges que són pura memòria històrica de la bona. quin gust el cinema quan es capaç de conjugar la ficcionalitat d’una contarella amb un paisatge humà que fa un cameo, que s’interpreta a si mateix.
(…)
La presència d’Emilio Gutiérrez Cava, un bon actor i un gran parlador i pensador, ens ha mostrat miradors inèdits de
la filmació, del director, de les dificultats, de la seva vida personal
en aquell temps. Un luxe i un regal, gràcies Emilio!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!