MIR I REMIR EL CRIST AMB EL LLENÇOL DE LA CAPELLA DE SANSEVERO DE NÀPOLS
Et vaig dir, Aràlia, que no puc deixar de reposar -un poc obsessivament– el devedé del Crist napolità que ens uneix?
Aquell llençol invisible duu brodades dins l’aire les paraules que em deies, Aràlia, a l’orella amb aquelles llepades sorpresives que m’arreveixinaven els pèls i em deixaven sobtadament estormiat. Quantes xarxes em llançares amb aquell marbre transparent! Quants de filats em convertiren en la jugueta dels teus somnis més aventurers, més subtils! Princessa de meravelles que feies carntremolar tot el meu esperit. Tot es movia en aquella terra volcànica, tot esdevenia erupció amagada, crit sord, tranquil·la activitat en ebullició.
Record que em repeties molt un mot anglès que no coneixia: DULLNESS.
I m’explicaves que en català no hi ha cap paraula equivalent perquè significa alhora l’avorriment, l’absència d’esclat i el caràcter ensordit i trist de tota sensació. Em bressolaves amb la necessitat d’arribar al dullness dins la intensitat, l’esplendor i la gràcia d’aquelles jornades irrepetibles.
He trobat una citació per atzar que s’avé molt amb el meu estat d’ànim. La cal·ligrafiaré en aquest quadern de buits per recordar-la.
“Les autres sont avant tout des concurrents; en bons concurrents, ils font des projets, creusent des pièges, tendent des embuscades, et attendent avec impatience de nous voir trébucher et tomber. Les atouts qui aident les vainqueurs à survivre à la competition et ainsi sortir victorieux d’une bataille acharnée sont des plus divers, de l’affirmation criarde de soi à la modestie docile. Et pourtant, quels que soient le stratagème employé, les atouts des vainqueurs et les handicaps des vaincus, l’histoire de la survie risque bien de toujours se développer la même manière monotone: dans une partie de survie, la confiance, la compassion et la pitié (attributs primordiaux selon Logstrup de l’expression souveraine d’une vie) sont suicidaires. Si vous n’êtes pas plus dur et moins scrupuleux que tous les autres, alors ils vous liquideront, avec ou sans remords. Nous retournons à la sombre vérité du monde darwinien: c’est invariablement le mieux adapté qui survit. Ou plutôt, la survie est la preuve ultime de l’aptitude.”
No coneixia a Zygmunt Bauman fins que vaig descobrir en unes prestatgeries poc evinents de La Central de Barcelona, Liquid Love. La fragilitat dels lligams entre els humans crec que és un dels temes de la nostra vida.
Com travessar alhora el temps de l’existència i el de la Història?
Vull escriure, Aràlia, un tractat molt complex de mescles que titularé De Antiquissima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això vindrà com un gat abans del vespre. Suau i lleuger
vindrà.
Cruelment endormiscat, esmolat i lleuger, arrodonit vindrà,
silent,
amb urpes planadores, amb l’esquena arquejada, pelut,
pervers i sedós,
com un ganivet vindrà encongint-se de dolor. Esmolant
vindrà. Les seves ninetes
groc-tigre, s’amaga, es corba, amoixador, això vindrà com un
gat
en una tanca, guaitant, pacient, prest a saltar: Veu una arna.
No hi renunciarà.
La supervivència amb Crist i la veritat oberta i la comprensió.
La fragilitat amb el dogma fanatic i la veritat absoluta fins a arribar a terrorifica.
Darwin, la veritat de la supervivència de la natura amada i animada. No humana, més tampoc oposta a la divina.
……”Ho conegueres, a la fi. Segurament aquest saber valia el preu que en pagares. L’obsessió pels cossos que, a l’inrevés de les cares amb infinites formes de simulació, paraules, ull, gestos, no menteixen mai perquè l’única expressió possible que tenen són les seves pròpies formes incontrolables i involuntàries; la perfecta seducció, la relació pura sense el malentès de l’amor. Era això que hi havia, Toni, al capdamunt, a l’origen, al naixement del riu? No ho sabré mai. Morires, com corresponia, de mort violenta per saber-ho.”Miquel Barceló’Pereió’ sobre Antoni Binimelis,potser en autoretrat Pasolinià d’ell mateix. Del llibre de l’UIB, Enllaç amb el blog de Climent Picornell.