Ho he sentit per la ràdio aquest matí i no he trobat cap informació que ho explicàs.
Ho he cercat infructuosament per la Xarxa. Ara ho tornaré intentar. La notícia era: 2.500 persones, saharauis i molta de gent que provenia de l’Estat Espanyol s’han manifestat vora la frontera marroquí dels territoris saharauis. Conec bé el lloc perquè també em vaig manifestar fa tres anys. Els cascos blaus de l’ONU ens aturaren.
Ara pens que feren bé perquè hi ha una zona minada pels marroquins. I avui un jove ha perdut una cama per mor d’una mina. Tenc amics que hi són. No m’he atrevit a telefonar a cap família. Esper.
I estic molt trist perquè no hi ha dret que la injustícia baldi una persona. És terrible.
Mentre em passejava, avui dins l’horabaixa grisós, vora albons florits, ametllers verdíssims, espasetes liles i roselles no em treia del cap les imatges de la manifestació i el dolor de la mina explotant.
No hi ha dret! Una vergonya històrica en què l’Estat Espanyol hi té una part de culpa essencial. I les esquerren no fan quasi res. Crec que les dretes eren més saharauieres que les esquerres. I això, també, és horrorós!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahí qui ha tallat el bacallat ha estat els interesos d’Estat de Marroc i l’Estat espanyol i seves bones relacions incloent les de les dues corones monarquiques.
Està la classe treballadora i els treballadors de veritat.
Està els que són d’esquerres i els treballadors que són un zero a l’esquerre de veritat i no pinten res.
I en un costat està la ideologia d’esquerres i pel rentat de conciència i l’altra els que la pateixen i sempre la patiran de veritat.
La gent ben posicionada com a soci-listo que està més a gust ideologicament en la pertenença de grup de ‘la classe’ i ser d’esquerres. Però ni vòl ser treballador, ni molt meys, situar-se a l’esquerre del no res.
Per això a ells el que es agrada és ‘la classe’ més que treballadora i ser d’esquerres que no a l’esquerre, per viure com un marqués.