L’amic, poeta i deïdor Carles Rebassa, té una conversa amb en Blai a l’apartament d’aquest a Cala Figuera on vivia després de la mort de la mare.
——Per què, Blai, tu pensaves, en vida, mai en mort?
——Això si t’he de ser sincer… no. és una cosa que pot ser mala d’entendre, però és bona d’entendre si em coneixen bé. Això no ho he posat mai en els meus llibres… no com Espriu que sempre parla amb la mort darrere l’orella. De sempre, jo sóc un excés de vitalitat… apart que sóc molt optimista, molt vital, una persona que em sent molt gelós. Però un dels meus defectes -no sé si és un defecte…- és ésser com Peter Pan, que es va negar a créixer més. Jo vaig dir a disset anys que no, que volia quedar allà… i això per ventura és una metàfora… però jo sóc un al·lot de disset anys, en tots els aspectes. Mentalment, vulguis no vulguis creixes, perquè el cervell és el cervell… però de la resta del cervell… sóc un al·lot de disset anys. (…) Però joc sóc un perpetu adolescent. En tots els aspectes: enamoradís, i quan estimes a una persona tornes boig, corporalement, físicament… Hi ha gent que amb l’edat perd qualitats físiques o fisiològiques. Jo, amb les coses sexuals sóc exactament com quan tenia vint anys. Per ventura són dois dir-te aquestes coses, però a mi se’m posa dreta per no res i, a veure si m’entens.
Aquesta declaració del Puer senilis B. B. podria ser l’anticlimax d’un prefaci que escric per a Mister Evasió. Les paraules de Blai ennouen la lectura d’ara mateix, març de 2009, inicis dels segle XXI, de Mister Evasió, la vèrbola de Bonet em fa veure entre les ombres tremoladisses, ben poetiqueres, de la lletra la vitenca energia que desprén escriptura sobre escriptura, cal·ligrafia damunt inscripció, esborrades i refetes de vell nou, recreades i desfermades, que formen el palimpsest que dibuixa aquest cos jove de Marc Esquert que es desviu i es desmor sempre seguit sens fi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Me l’has fet enyorar. És un llibre que no s’acaba mai.
També vull rellegir Els detalls del món, me l’enviaran perquè l’he perdut. Sóc d’un club de fans d’aquest llibre