Em mor de ganes de veure aquesta exposició d’una pel·lícula que no es va poder fer: La mort i la primavera de la Rodoreda, projecte caigut de l’amic i poeta de la imatge Agustí Villaronga. Villaronga va descobrir la novel·la per Cesc Gelabert i li va «impressionar moltíssim». S’havia de rodar a Sort amb
Victoria Abril, Cassen i Xesc Forteza, però va fallar el finançament: el pressupost era de 400 milions de pessetes. «La implicació catalana
era molt minsa i els estrangers es malfiaven d’un projecte que no tenia
suport a casa. Ara seria més difícil
per les lleis del mercat i ja no hi ha la mateixa il·lusió que abans
pels projectes culturals.», diu Agustí.
Club 7, la plagueta de Salvador Montalt, en dóna notícia justa (m’apunt a tot el seu apunt in extenso i les meves crítiques encara serien més dures!) i ofereix tot de retalls dels mitjans de comunicació. El comissari és l’amic i poeta dels mots Arnau Pons que declara clar i felanitxer: «És una exposició sobre una pel·lícula que no s’ha fet, una novel·la
que no es va acabar i un poble que no existeix.» Dos amics i poetes que fan una exposició d’un film que no va poder ser. Matèria poètica en estat original: matèria de pensament i de gust: un luxe i una alegria. Em mor de ganes de veure el muntatge! Al Centre de la Imatge de la Virreina fins el 5 de maig!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!