Plagueta de Bord

Si no fos (ja escric com un adult gran, vell) perquè estic un poc malalt, escriuria aquest en memòria des d’Agramunt, la màtria de l’ànima d’en Guino. Ahir va fer un any que en Guino partí de vacances. Record el comiat dolorós, laic i ple de poesia viva al tanatori de Sant Gervasi on vaig recitar «La Relíquia» de Joan Alcover entre un parell d’adéus.
Fa més d’una setmana Maria Guinovart em va convidar a la festassa que tot un grup d’amics i d’institucions dedicava a en Guino en el poble de la seva mare, on ell va passar la guerra del 36 (aquelles descripcions que em feia del boscs on s’amagaven dels bombardejos), s’inspirà per moltes d’obres (els gran fresc rodó de la memòria a Agramunt: el mural amb les quatre estacions, la cabana amb tot d’humus i records de guerra i l’era amb la festa del sol i les garbes, la batuda i les eines) i fou bastida la seva Fundació.
Des de la distància he vist l’escultura castellera dels dotze pianos de Carles Santos — Els pianos d’en Guino— cremant com una falla, el vestit comestible de torró de Mariaelena Roqué, l’exposició «Trajectòria a Blanco» de Frederic Amat, el gran catàleg de la seva obra.

També , tan bé, he parlat una estona amb en Guino. Li he contat com va el món. Li he explicat els fets de Grècia, el nou recrack de Wall Street. Hem fet voltes i revolts. Hem maleït els enemics del poble. Hem parlat de la lluita que no s’acaba mai. Hem repassat la seva feina i la meva. Hem fet amistat. He recordat inacabables converses i discusions enceses fins a la mala hora de la nit: a Castelldefels, a Barcelona, a Palma, a Valldemossa, a Son Collet, a Lanzarote, a París, a Deià, etc.
He mirat algunes de les seves obres que m’acompanyen i em fan molt de bé. Cada dia visc un poc amb ell: és la meva escenografia quotidiana. I no deix d’estimar-lo.
(…)
DE LES NOTÍCIES:
Guinovart rep a Agramunt (Urgell) el primer homenatge institucional en complir-se un any de la seva mort
La Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Agramunt (Urgell) han rendit aquest migdia el primer homenatge institucional al pintor, dibuixant i gravador barceloní Josep Guinovart, la mort del qual es va complir un any ahir divendres. Tampoc en vida va rebre cap homenatge institucional. A la plaça del Mercat d’Agramunt (Urgell), on es troba l’anomenat Espai Guinovart, Carles Santos, recent Premi Nacional de la Música en la modalitat de Composició, ha cremat l’escultura ‘Els pianos de Guino’, com a homenatge a un dels artistes més renovadors de l’anomenada segona avantguarda.
En aquesta obra, Santos reprodueix amb 12 pianos verticals una estructura castellera amb la qual ha volgut recordar la carpeta de gravats ‘El Pianista’ que Guinovart li havia dedicat. El programa de l’homenatge, coordinat per la Fundació Guinovart, ha començat a les 12 hores amb la presentació del catàleg i la inauguració de l’exposició ‘Trajectòria a Blanco’, de Frederic Amat; ha continuat amb la crema “impactant” de l’escultura, i ha seguit amb la presentació d’un vestit comestible de torró dissenyat per l’artista Mariaelena Roqué. A la plaça del Mercat han acudit un miler de persones, entre elles nombrosos artistes i representants de municipis vinculats a Guinovart, en el que ha estat un “homenatge de país, no de dimensió local”.
Guinovart va morir el 12 de desembre del 2007 als 80 anys per un infart agut de miocardi a Barcelona, on va néixer el 1927. Va guanyar al 1982 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i al 1990 el Premi Nacional de la Generalitat. La Fundació Guinovart va inaugurar el 1994 a Agramunt (Urgell) el museu de la seva obra, amb 400 peces i que rep anualment 9.000 visites. La seva família va anunciar el setembre la voluntat de cedir a la fundació el seu llegat, de a prop d’un miler d’obres. A més, el municipi, on va néixer la seva mare, el va nomenar fill adoptiu. Aquest important increment farà que la Fundació hagi d’ampliar l’espai d’emmagatzematge. El nou magatzem ocuparà una nau industrial que el mateix Guinovart va comprar a Agramunt (Urgell), tot i que Sanuy no ha volgut fer pública la seva ubicació. El que sí ha dit és que ni la Fundació ni l’Ajuntament podran fer front a la despesa que suposarà condicionar l’espai i adequar la temperatura i la humitat, pel que necessitaran l’ajuda de la Diputació i la Conselleria de Cultura. L’espai no estarà llest abans de dos anys, segons Sanuy. Després, la Fundació espera poder ampliar també l’espai expositiu. A l’acte han acudit el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert; l’alcalde d’Agramunt (Urgell), Amadeu Padullés, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, així com altres representants polítics de municipis relacionats amb l’artista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!