COVAMAR DE BARCELÓ ÉS UNA FESTASSA
ACAB D’ARRIBAR DE GINEBRA.
MORT DE GUST!
A la veu que la periodista amiga i magnífica, Montse Serra, m’ha caçat des de la rue Paquin de Ginebra, crec que hi ha la veritat de la meva còrpora impressionada, xocada, convulsa, excitada, tremolant…
Ara encara després d’hores dhores de distància i de vol sur un pam damunt terra. L’art bo fa surar, fa gust i allarga la vida perquè lentifica el temps.
La Covamar de la sala dels Drets Humans de l’ONU de Ginebra és com una central atòmica de metàfores —cova i mar, gravetat i levetat, contel·lació i fondal, big bang d’un univers inèdit, invist, impensat, etc,— que no s’aturarà mai.
He pensat amb la capella de la Seu, he pensat en Mercè Rodoreda que estava allà, he pensat amb les ones dels meus naufragis, he pensat amb l’amor que mou el cel i les esteles, he pensat en Llull, he pensat amb turbulències, tremolins, xucladors, forats blancs, cels i mars i covals innombrables.
L’oxímoron com a fons.
Me’n vaig a somniar!
Bona i tranquil·la nit!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel! Molts record de la gent de l’associació d’amics de la MMB.
Impressionant Barceló! Esper que s’organitzin algunes visites i poguem gaudir d’aquesta maravella!
Erik, (el jove dels amics de la MMB).
AQUI UN BLOGAIRE NOVELL UN PERIODISTA CULTURAL
http://blogdejordijulia.blogspot.com/