LA MEMÒRIA SENSE RECORDS (IX))
POS COMPASSIÓ PEL DIMONI AL MAC: POS PASCAL QUE M’HA ENVIAT UN CEL
A. Surt a la terrassa del gabinet en la nit lluent. No plou. Els arbres del jardí negres i segur que dormits. El cel és l’escena. La lluna molt plena enrevoltada de nuvolets blancs de Murillo sobre una cúpula de titani fosc. Desig aquelles muntanyes blanques que suren. Pens en la mirada i la visió. Reaprenc a veure cada cosa amb la lentitud del buit. I torn a la biblioteca. Comelade «Toca (I can’t get no) Satisfaction» i Sergi López canta No et puc entendre. Musica amb la veu, amb els cruis i els regruixos rogallosos d’una veu que la sap llarga.
Allà on vagi
sempre que vas amb mi
però absent tu estàs
no sé el perquè
ni m’ho explico
I no puc
oh, no, no no!!!
B. Torn a la terrassa. Sent el fred. El jardí és una cala a les fosques. Els arbres
(…)
la mar. La mar negra, la mar antiga. No et puc entendre. Boig estic. No
puc aconseguir la plena satisfacció. No puc!!! El cel pinta una pantafena
gran que perfilen els núvols amb precisa exactitud: la lluna el gallet
resplendent. O suara, és un cul badat a totes les cauteritzacions
sensorials. Mir la fosca negra una bona estona. Escolt al fons «Sympathy
for the devil». Fins que s’acaba. Alç el cap, la vista. I els núvols són
aigües calmades, esfilagassades, d’un riu de llençols que corren molt a poc a poc. Sent el temps. En el passos del moviment escolt els batecs del temps. I del meu cor.
La Banda Neurastènica del Poble Sec interpreta «Paint in black», dedicat a Lone Star, Los Salvajes, i l’Orquestra Plateria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!