SOM UN HAKAUATI
Damasc. Nit. Un cafè: Al Nafura. Molts d’homes i algunes dones. Es pren te i es fumen pipes d’aigua. Els cantadors de les mesquides ja han acabat la pregaria del vespre. Rashid el Qalaq, l’hakauati, vestit amb pantalons negres, cenyits amb una faixa gris i amb un fes vermell o tarbush sobre el cap, puja al petit cadafal on hi ha una cadira amb incrustacions de nacre i un faristol de llautó.
Al faristol, un llibre.
Rashid s’asseu i comença a legir històries de les mil i una nits. Si el públic xerra massa agafa una espasa i pega un cop damunt el llautó que ressona.
I segueix amb l’entreteniment verbal com ofici.
Em llog per llegir!
(…)
Em present com hakauati o de la tribu dels confabulatores nocturni!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però hauràs d’anar a viure a Damasc, habibi!