19 de setembre de 2008
Sense categoria
1 comentari

RETORN DE BARCELONA

He debatut Blai Bonet a l’Espai Brossa el dimarts,  he dit Blai Bonet, amb l’amic poeta Carles Rebassa el dijous a l’espai Brossa, he participat a L’Hora del Lector del Canal 33 de l’amic Emili Manzano la nit del dijous, he catalitzat les Poesies Completes de Blai Bonet al Grup 62, m’he fet Barcelona, la meva Barcelona. Ja ho contaré. Avui estic massa cansat, esbraonat.
UN FESTIVAL BLAI BONET. A ELL LI HAURIA AGRADAT MOLT, ESTARIA ALABAT!
ANAU A VEURE EL FESTER POÈTIC PÈL AL PIT DE BLAI BONET A L’ESPAI BROSSA FINS AL 28 DE SETEMBRE.
GRÀCIES CORCADA TEATRE!
Lou Reed diu All Brown de Blai Bonet a Nova York!

(Aquí hi ha els versos en català)

«All Brow», de Blai Bonet
Què seria de l’home sense les bèsties?
-Si, en un moment, se n’anessin de la terra
Totes les bèsties de la terra,
L’home cauria en una gran depressió…
-Recordo el dia en què ell ho digué
però recordant-ho. Semblava
que feia la cita d’un gran autor…
No hi havia res que el tragués
tant del clot i que l’encengués tant
com el fet de sentir anomenar
les bèsties com a éssers inferiors. L’enutjava
sentir parlar de bestialitat
en fets i accions que atenyen la persona,
sobretot les persones que tenien la pegada
contundent, com els cops del campió de boxa
All Brow. Quan en parlava
el seu comentari sovint era
que en la literatura i en la boxa
s’empra el mateix llenguatge: l’estil.
N’All Brow es veia en claror amb abril
que el caràcter de l’art era la mentida,
una raça d’amor mesclat amb l’horror
perquè ser boxejador, negre i homoeròtic,
és una situació en la qual
el pitjor que hom pot fer és penedir-se…
Això més o menys devia brunzir
dins el cap i en els sentiments d’All Brow,
quan Jean Cocteau s’enamorà apassionadament
d’ell i sense aturall va fer passes
fins que aconseguí que Cocó Xanel
els arreglés una cita a l’Hotel de Castilla
on Cocteau no aconseguí res perquè n’All
era un dandy, enviava les camises
a planxar a Londres, li agradava
col·leccionar cavalls pura sang,
però volia que l’amor fos amb la bèstia
d’un garrit jovenet de barriada.
Si hagués quedat sense les bèsties, n’All Brow
també haguera caigut en una gran depressió
molt, molt, molt, semblant a la cultura….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!