El PSC-PSOE ens ha assabentat que l’actual Secretari General del partit, José Montilla, sospesa presentar-se com a senador a la propera legislatura espanyola. Montilla és socialista espanyol d’una peça, no ha entès res de Catalunya, no sembla saber res de la seva història ni de la quasi mil·lenària institució de la Generalitat, no sembla respectar-la.
Potser per a Montilla haver estat President del Govern català fou un succedani de segona categoria del càrrec de Ministre al Govern espanyol i haver estat President de la Generalitat de Catalunya un complement accidental i alhora una venjança del PSOE sobre el socialisme català i sobre el President que ell defenestrà. Que qui ha estat President consideri ésser senador és una raó per a la reflexió.
Què ha estat per a Montilla ser President de Catalunya?, sentí la trascendència, l’honor privilegiat de formar part de la història nacional?, no, en absolut, d’altra manera no sospesaria ser senador i formar part del magatzem polític de gerros diversos. És inimaginable creure que els Presidents Tarradellas, Pujol i Maragall sospesessin ésser senadors, després d’haver estar honorats amb el més alt càrrec del país.
Quina mena de President ha estat Montilla?, l’home de partit amb ambició personal que estima el PSOE per damunt de tot, socialista espanyol que per l’ambició d’altri fou President de la nació catalana. Per aquesta raó Montilla fa un últim favor a l’espanyolisme : als ulls de tots redueix la Presidència de la Generalitat a un càrrec secundari i la nació catalana a una regió espanyola.
No ho dubtis més, Montilla, mereixes ésser senador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha estat un President nefast que ha deixat el país a un pas de la catàstrofe i com a candidat va deixar el PSC amb els pitjor ressultats de la seva història.
Mentre continui essent un figura pública no tinc clar si el favor el fa a l’espanyolisme o a nosaltres.
Millor que treballi que no estigui ociós com en Maragall, Pujol i Taradellas,l que vostè ha citat. O es que per haver tingut un càrreg polític i institucional, ja s’ha de viure de la paga vitalicia?
El Sr. Rigol, desprès d’ésser president del Parlament català, va ser president del patronat de la Sagrada Família. Perquè? Potser perque és catòlic, però trobo bé que treballi en quelcom de productiu (Ja ho diuen: “l’oci és la mare de tots els vicis”).
Cada dia, els militants i càrregs de CiU feu grans favors a la causa espanyola. I no s’hi val enganyar a la bona gent: vostè sap millor que jo (ja que és militant d’un partit que així ho va votar), que Catalunya legalment -què és el que compta, al cap i a la fi- no és cap nació, sino una regió o comunidad autonómica del Reino de España.
Atentament