Bèlgica del sud
Catalunya vista del nord
La qüestió de la separació dels poders és al centre de la democràcia : no hi ha separació dels poders si el procés de nominació dels jutges i magistrats, en particular als alts carrecs judicials depén del poder polític.
A l’estat espanyol el consell general del poder judicial (CGPJ) proposa el nomenament del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, als magistrats del tribunal Suprem i presidents de tribunals i sales.
Cal destacar que el consell general del poder judicial és una emanació del poder polític legislatiu : és un òrgan de vint membres, anomenats vocals, nomenats pel rei, escollits per les Corts Generals (Congrés i Senat) entre jutges i juristes de reconeguda competència. Són escollits per una majoria qualificada de tres cinquens de les càmeres.
Aquest model no és únic a Europa.
A Suïssa, per exemple, els jutges de la més alta jurisdicció de la confederació, és a dir, els jutges del tribunal federal són eligits directament per l’assemblea federal (és a dir per les dues cambres dels parlament fedreal : el consell nacional i el consell dels estats) per un mandat de sis anys així que diuen els articles 145 i 168 de la constitució de la confederació helvètica.
Això sembla a alguns ciutadans poc compatible amb l’independència que tothom pot esperar d’un jutge.
d’un referèndum per a modificar la constitució.El projecte que serà sotmés als vots dels electors preveu que els jutges als tribunal federal seran eligits per sorteig dintre tots els candidats admès al sorteig per una junta ad hoc exclusivament segons criteris de competències professionals.
Per garantitzar l’independència dels jutges el projecte preveu també que el carrec dels jutges al tribunal federal s’acabara cinc anys després l’edat normal de la jubilació i no pas com avui a la fi d’un termini de sis anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!