Cop d’ull sobre el separatisme jurassià

La Suïssa, i en particular el cantó de Berna, va coneixer en la segona meitat del segle XX un moviment nacional que va conduir fins a la creació des de fa gairebé 40 anys d’una nova república que fa part de la confederació helvètica : el Jura que a guanyat la seva independència desprès de la seva desconnexió del cantó de Berna.

En l’any 1947, va neixer el moviment nacional jurassià a la ciutat de Moutier. Els francòfons van lluitar per la creació d’un cantó de Jura separat del canto de Berna on son minoritaris.  Aquesta lluita va conduir fins a l’organització d’una votació d’una iniciativa popular en 1959. Els vots « si » a la creació del cantó van ser majoritaris al nord de Jura i minoritaris al sud.

En la decada 1960, va apareixer el  Front d’Alliberament Jurassià  (FLJ) que va fomentar atemptats sense causar cap mort : incendis de proprietats militars, bomba en contra del banc cantonal de Berna, incendis d’eficis administratius, sabotatge d’infrastuctures feroviaries, etc.

El principal cap del Front d’Alliberament Jurassià  (FLJ), Marcel Boillat, nascut en 1929,  va ser detingut en 1964, empresonat lluny del seu pais al cantó de Valais (sud de Suïssa), perseguit i condemnat a una pena de vuit anys d’empresonament. Aconseguí escapar-se de la presó en febrer de l’any 1967 i va agafar el camí de l’exili fins a Barcelona on va viure a la clandestinitat durant un mes i després a prop de Madrid on va ser detingut a causa d’un ordre de dentenció internacional suís. Peró Espanya franquista va donar-li l’asil polític i  permetre que pugui romandre a Espanya fins ara.

Altres membres del FLJ condemnats par altres atemptats van trobar refugi a França que va rebutjar llur extradició cap a Suïssa, considerant  els motius politics dels procediments judicials suís.

El 17 de març de 1967, el govern del cantó de Berna   afirmà la seva voluntat de tobar una solució política i de permetre l’expressió de la voluntat del poble jurasià a travès d’una votació.

No obstant això,  la lluita política per la desconnexió del cantó de Berna va continuar fins a la decada 1970. El grup « bélier » ( mot que té dues significacions en francès :  moltó i ariet) que exista encara avui va organitzar diverses actuacions espectaculars : ocupació de la representació del govern de Berna a la ciutat de Delémont ( juny de 1968), irrupció de al Consell nacional ( cambra baixa del parlament federal suís) durant  l’elecció del president de la confederació helvètica ( desembre de 1968), edificació d’un paret per impedir l’entrada a l’ajuntament de Berna (1971), ocupació de les ambaixades suisses a Paris i Brussel.les en l’any 1972.

Dues votacions van ser organitzades : una en l’any 1974 i l’altra en l’any 1975. Però la segona votació destinada a determinar les fronteres del nou estat federat es va fer per district i el sud de Jura va escollir de quedar-se al cantó de Berna.

La constitució de la república i cantó de Jura va ser aprovada en l’any 1976 per l’assemblea constituant eligida pel poble jurassià.

El poble suis en l’any 1978 va reconeixer per referèndum l’adjunció à la confederació d’un nou canto de Jura que va proclamar la seva plena sobirania el dia 1 de gener de 1979.

Malgrat això, les fronteres del nou cantó es queden fins ara un tema politic conflictiu i les organitzacions sobiranistes de Jura lluiten per l’unificació del « poble jurassià francòfon » en un sol cantó incloent els territoris del sud i en particular la ciutat de Moutier.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *