l’Àlien
Bé, em sembla que ja ha quedat clar, no? Tenim un àlien al
país, a cadascun/a de nosaltres. Un monstre que sembla indestructible:
l’imperialisme colonial. Pot ser francès o castellà, tan fa.
Hi ha gent que n’és conscient i n’hi ha que no. Alguns intentem
foragitar-lo, d’altres en tenen cura, no fos cas que els canvies la vida. El
monstre viu dintre de cadascun/a de nosaltres. Fa que acudim de forma massiva a
la crida de la premsa extraterrestre per assegurar que la persona que ha de
dirigir l’entitat senyera de l’esport del país no sigui un il·luminat que vol
renunciar a la gloriosa espanyolitat. Sant Sandro Màrtir i millor persona,
víctima del Laportisme més sanguinari i demoniac ha vençut a les forces del mal
malgrat la sol·litud amb la que ha afrontat la batalla.
La bèstia habita al cor dels partits sobiranistes, al
cartell de la festa pel jovent que organitza l’Esquerra Publicana. 2 i mig de
set caps de cartell cantaran en català. Què més volem? Podria ser pitjor, oi?
A les freixures dels ciutadans i ciutadanes: quan un militant històric
t’ofereix vi tot dient “Vols?”, quan un “independentista” de Cornellà considera
que no s’ha de desaprofitar la immensa sort de saber (per casualitat) castellà,
una llengua internacional, i que caldrà vetllar pels drets linguïstics dels
pobres castellanoparlants en una futura Nació Catalana Sobirana. Té raó, si no
ho fem nosaltres ningú més no ho farà.
Enemic extern? Monstre intern? Segurament una fluida
retroalimentació. Ens cal tallar-ne la connexió i fotre’ns unes bones purgues.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què el Barça jugue a la Lliga espanyola el converteix en un equip espanyol i aprofita per mantindre l’opi del poble mediàtic a l’esport d’èlit l de màxima representació i col.labora a la continuïtat i augmentar l’ocupació espanyola colònial a Catalunya.
Què el Barça jugue a la Lliga francesa, trenca moldures incertes establertes, seria tractac com un equip català i alleugaria l’ocupacio mediàtica espanyola del Principat de Catalunya com a principal bastió.
A més a més tindria un mercat mediàtic més nombrós per explotar a França.
Si Zidane, Henri, Karembeu han arribat a potenciar el fútbol de la Lliga espanyola, el Barça potenciaria el fútbol francés i centreeuropeu i multiplicant el seu mercat mediàtic, que al fútbol espanyol és estancat, deslliurant-se alhora d’una pressió imeditica espanyola que ha esdevingut desquiciada.
Per què la història és la història, però igual que França admet el Principat de Monaco, la Catalunya del Nord, no veig per què no té que admetre a la Lliga francesa al Barça.
Per tant és incert que siga el mateix, encara que antuvi haja estat versemblant.
Caldrà seguir fent exorcismes arreu del país… Treure el bitxo i introduir a l’ésser en qüestió algun pronom feble. Vès…
Au, salut, modernor i tropicalitat!
Ei Carles…no se si et recordaràs de mi, ja fa uns anys que no sabem
res un del altre, navegant per s’internet me topat amb la plana de “El
Belda i el conjunt Badadadoc” m’ha portat tans bons records…tinc la
pell de gallina de tornar a sentir el teu acordió i la teva veu que
tant em transmet, faré els possible per venir a veure’t en algun dels
teus concerts, que segur que m’ho passaré pipa!!!
Be, Carles una forta abraçada i un peto molt i molt gran (com tu). Per
cert, si vols em pots trucar al 625945337, estic vivint El Masnou, així
que si et be de gust un “chapusson” ja ho saps!
T’estima
Gerard Comas! 😉