ESTIMAT ROSSELLÓ,
Deixa un comentariEn parlar de Bartomeu Rosselló-Pòrcel no havia de fer una excepció. La recerca sempre brinda recompenses.* * *
La il·lustració mostra el dibuix que va fer Ramon Nadal de Bartomeu Rosselló i la caràtula de l’antologia que el poeta va elaborar, prologar i, en part, traduir amb només 15 anys.
* * *
TEMPS D’HOMENATGES ENDOLATS
Maleïda gràcia commemorar els centenaris dels naixements! Això fa que siguin molts pocs els privilegiats que arriben a ser testimonis vius del reconeixement. Moisès Broggi (1908-2012) és una rara excepció. La immensa majoria són homenatges post mortem, per on la mala consciència política de les institucions públiques i les entitats culturals canalitzen eixorques expiacions a misses dites. Enguany fa cent anys del naixement d’alguns poetes catalans. S’ha destacat els noms de l’eivissenc Marià Villangómez, de Salvador Espriu i del mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. D’aquest darrer, a més dels cent anys del naixement, enguany en fa 75 de la seva prematura mort.
UN APUNT BIOGRÀFIC DE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Neix a Palma el 3 d’agost de 1913, al carrer de Sant Llorenç, a l’esquerra de l’església de Santa Creu a la barriada del Puig de Sant Pere. Allà anirà a ca les monges i, després, al Col·legi dels Teatins del carrer del Vi. En acabar la primària, fa el batxiller a l’Institut Balear, on l’influirà Gabriel Alomar. Gràcies a una beca va a viure a la Residència d’Estudiants de Barcelona, dirigida per Miquel Ferrà (1885-1947), on Rosselló té cura de la biblioteca i de l’edició d’uns quaderns de poesia. Allà coincideix amb Joan Teixidor (Olot, 1913 – Barcelona, 1992), Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) i amb qui serà el seu gran amic Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985). El 1933 publica Nou poemes i fa un llarg creuer per la Mediterrània (Alexandria, El Caire, Creta, Istambul, Atenes, Cartago, Malta, Tunis, Nàpols, Pompeia, Maó, Palma i Barcelona). El 1934 publica Quadern de Sonets. El 1935, el mes de maig, s’estrena a Barcelona amb música d’Igor Stravinsky (1882-1971) Història del soldat de Charles F. Ramuz,(1878-1947) traduïda per Rosselló, el qual es llicenciarà en filologia moderna, sota el mestratge determinant de Carles Riba (1893-1959). Orienta la seva tesi sobre Gracián i es trasllada a Madrid, on obté plaça de professor d’Institut, però, arran de la insurrecció armada, es trasllada a l’Institut Pi i Margall de Barcelona. La darreria de 1937 s’incorpora a l’exèrcit republicà i emmalalteix. Traslladat el mes de novembre al sanatori del Brull, al Montseny, on morirà dia 5 de gener de 1938, amb 24 anys i cinc mesos (1). L’endemà va ser enterrat en un acte presidit per Antoni Maria Sbert i Massanet (1901-1980), el mallorquí que va ser conseller del govern de la Generalitat de Catalunya. L’any 1958, Salvador Espriu va acollir les despulles a la seva tomba d’Arenys de Mar i el 1978 va ser traslladat i enterrat definitivament a Palma.
UN ESTUDIANT PRECOÇ
Amb només 15 anys, l’abril de 1929, encara no acabat el batxiller va assumir l’elaboració d’una Antología de Poetas Mallorquines(2) que es publicà el març de 1930. Ell va tenir cura de la selecció, per més que va veure retirats alguns dels poemes triats i incorporat de manera absurda un del valencià Benet Altet i Ruate (1827-1893). Rosselló és l’autor de la majoria de les traduccions dels poemes i del pròleg del llibre que, segons informa l’autor per donar garanties a alguns dels poetes seleccionats, seria revisat per Gabriel Alomar. Destaca la raó de ser de la publicació: “Dar a conocer la poesía mallorquina más allá de las tierras donde se habla catalán”.
Aquella Antología no va ser gaire ben rebuda. Joan Pons i Marquès (amb el més lacònic dels seus pseudònims: P.), va fer-ne la crítica a La Nostra Terra (Núm 28 d’abril de 1930, pàgs. 148-149). A més de menystenir les il·lustracions, fa una relació dels noms que hi manquen i assenyala les incorreccions tipogràfiques i la descurança editorial. Anys després, Rosselló col·laborà amb la revista.
ALGUNES CURIOSITATS A L’ENTORN DE TRES CANÇONS
Bartomeu Rosselló-Pòrcel no va ser un poeta gaire reconegut ni excessivament valorat en vida. Joan Mascaró, Gabriel Alomar i Miquel Ferrà li reconeixien intel·ligència i enginy, però no varen veure en ell els trets d’un poeta destacat. Això no obstant, amb la represa de la Cançó Catalana, la darreria dels anys 60 del segle passat el seu nom va reeixir i moltes de les seves composicions foren musicades. He cregut oportú, com a possible aportació a la figura del poeta, analitzar tres cançons que brinden curiositats i preguntes.
1. UN POEMA SOBRE UNA CANÇÓ POPULAR?
Potser un dels poemes més populars de Rosselló-Pòrcel és la Història del soldat, dedicada a “Ramon Nadal, artiller” i coincidit amb el títol de l’obra que havia traduït de Ramuz. Es va publicar dins del llibre pòstum Imitació del foc (1938). L’any 1972, musica i interpretat per Maria del Mar Bonet el poema (3) va obtenir un important ressò mediàtic i reconeixement públic:
Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.
La tarda del dissabte
m’enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l’hostal!…
Febres de maig
duren tot l’any!
Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tarara, tarara ri,
amor he de partir.
Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir…
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai, els marits!
Camins d’Igualada,
camins de Fraga,
les esperances.
Per l’Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.
Com que sempre he estat un tresques en matèria de la cançó catalana, fa molts d’anys vaig trobar-me per sorpresa amb una cançó popular (4) i, ateses les coincidències amb el poema de Rosselló, em va encuriosir esbrinar la font del poeta. És sabut que Rosselló era lector, admirador i seguidor de García Lorca i d’altres poetes de la Generació de 1927, alguns dels quals escrivien poemes sobre cançons populars, però no vaig trobar el lligam entre la cançó i el poema. No resolt l’enigma, em complau posar en evidència les repeticions. Igualada, Fraga, l’enamorament a una cantonada i sobretot la tornada fan impossible la casualitat.
– Ai, a don,
ai, a don de don,
trompeta de Borbon.
Quan se’n van enamorar
va ser el dissabte a la tarda,
ella al cantó d’en Borràs
que jugava a la llarga.
A l’endemà de matí
el trompet toca la marxa:
– Taiona, si vols venir,
si t’en vols venir amb nosaltres?
La Taiona els diu que sí;
amb el trompet se n’anava.
On se’n van anar a dormir?
A la vila d’Igualada;
a l’endemà de matí
se n’anaven dret a Fraga.
2. ON ERA EL CARRER DE L’OM?
Rosselló a Auca escriu dos versos referits a sa mare:
La nit es posa a vetllar dins els ullets de ma mare.
Ma mare, fadrina, canta al carrer de l’Om i broda.
Arran de la mort del seu amic, Salvador Espriu va escriure un poema que feia esment a aquells versos i que musicaria i enregistraria Raimon (Edigsa 1967) i, anys després, Miquel Brunet que interpretaria el grup Els Valldemossa (LP Palma, 1990)
La teva mare broda
en el carrer de l’Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d’un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l’Om.
S’ha dit sovint que el poema fa esment al carrer dels Oms de Palma on, antigament, podria haver-hi aquests arbres (avui pràcticament desapareguts de Mallorca per culpa d’un fong assassí). Vicent Partal al seu blog (febrer de 2010) diu que era el carrer de “la casa pairal” del poeta. També s’ha dit que son pare feia feina a la botiga de roba de Can Ribes, al carrer de Sant Nicolau. A l’entorn, tant a la placeta del Mercat com a la de davant l’església, també hi havia oms. Mai no he vist, però, cap dada que lligui la mare del poeta, Francesca Porcel, amb el carrer dels Oms (clarament en plural, a diferència del vers del poeta) ni tampoc amb el de Sant Nicolau. En canvi, tinc una dada que permet albirar una altra possibilitat.
Com s’ha dit, el poeta va néixer al carrer de Sant Llorenç i que va anar a escola, tant a ca les monges com als Teatins, just al costat. Això no obstant, també se sap que de ben nin va anar a viure al carrer de Son Espanyolet. El testimoni escrit (5) del seu amic, el pintor Ramon Nadal (1913-1999), és prou clar i aporta informació rellevant sobre dues qüestions. En primer lloc, la burla que el poeta patia dels seus companys (se sap que a l’escola li deien En Figa o, fins i tot, En Figa-flor). La segona, és la localització exacta del seu domicili. Diu Nadal: “Amb qui tenia gran amistat des dels quatre anys fou amb En Tomeu Rosselló Porcel, que vivia al cantó entre el carrer Triana i Viñedo, molt aprop de la possessió de So N’Espanyolet, que un dia vaig pintar. En Tomeu Rosselló era un poc poruc i temia un grup d’atlots, que ho passaven tot a foc i a sang i la duien d’ell. Els jocs de monte-caballo i ceba eren massa feixucs per a ell. Jo l’anava a cercar a la sortida del col·legi i així ja no el molestaven. La nostra amistat era una amistat més del carrer que de l’escola. Si el carrer no es mostrava propici, ens quedàvem al jardí de ca nostra. Per raó dels seus estudis a Barcelona ens distanciarem però quan les vacances sempre passava a veure-me. No ens unia una amistat intel·lectual sinó una amistat nodrida des de la infància. L’any 1935 em dedicà Història d’un soldat: A Ramon Nadal Artiller. Jo vaig fer-li un gravat, una miniatura a l’oli i encara un altre retrat per acompanyar un dels Nou Poemes, 1933, que publica «El Dia». Des de Barcelona, em va escriure notificant que m’enviava Imitació del foc, que mai no arriba. Seria la darrera carta. Després ja la notícia de la mort l’any 1938.”
Doncs bé, vaig fer feina entre l’any 1986 i el 1994 a la barriada de Son Espanyolet, al carrer de la Barrera. Vaig tractar molt amb persones grans. D’elles vaig saber que Emili Darder i Ventura Gassol, l’any 1934, varen inaugurar un carrer a nom de Francesc Macià. Vaig mirar d’aclarir quin havia estat aquell carrer que el franquisme eliminà. Uns em deien que era el carrer de l’Alguer, uns altres el de Triana i uns darrers que era el de més amunt, l’actual Mazagán. En allò que coincidia gairebé tothom era que el carrer dedicat a L’Avi era un dels que anava del carrer de la Barrera al carrer de l’om! Quan vaig demanar per aquell carrer, l’identificaren com el de Son Espanyolet, és a dir, allà on hi havia la casa familiar del poeta. L’arbre en qüestió seria un gran om situat camí de l’antiga possessió, davant del que avui és l’entrada del Col·legi del Sagrat Cor. La pregunta roman oberta: on era el carrer de l’om al qual es refereix el poeta?
3. UN BON POETA I UN MAL MARINER?
Un altre poema que va dedicar Salvador Espriu a Bartomeu Rosselló-Pòrcel és el que musicaria i cantaria Marina Rossell. Fa esment al viatge impossible a l’Alguer dels dos poetes. El creuer de 1933 no va aturar-se a Sardenya i, després, la idea d’anar-hi resultava econòmicament molt complicada. En el rerefons, hi havia un debat entre els dos poetes sobre la puresa del català de l’Alguer. Ambdós es lamentaven de la contaminació del castellà i creien que a l’Alguer no existiria, tot i que allà seria l’italià o, en menor mesura, el sard, els idiomes de pressió sobre la nostra llengua. En tot cas, el poema és magnífic.
L’any 2009, en un cicle de conferències que vaig fer arreu de les terres catalanes, des de Prada del Conflent cap al sud, per parlar dels 50 anys d’ençà de l’escrit de Lluís Serrahima que es considera la fita de la represa de la cançó, solia il·lustrar la funció musical de divulgar els poetes amb aquesta cançó (6). La feia escoltar als assistents i, en acabar, demanava si havien detectat alguna cosa curiosa a comentar. Mai ningú no va captar que Salvador Espriu no hauria estat mai un bon mariner, perquè anar a l’Alguer amb el vent de llevant, se suposa que des de Mallorca o Barcelona, provocaria una navegació certament difícil que obligaria a moltes bordades, a babord i a estribord.
Estimat Rosselló,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a L’Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat, i tan clar,
aquest nostre parlar català
de L’Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de L’Alguer
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l’indret on comencen
a obrir el record
i el veler el camí
que et va ser sempre car,
el camí de la mar
de L’Alguer.
Si podies venir…
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu…
Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps…
Els tres poemes esmentats, tant el de Rosselló-Pòrcel com els dos de Salvador Espriu dedicats al seu amic, aporten fets curiosos que conviden a pensar, estimar i somiar. Que d’això va la vida, per si algú encara no se n’ha adonat i decideix deixondir-se!
(1) Com he escrit altres vegades, per a saber més coses sobre poetes catalans és del tot imprescindible la pàgina del catedràtic Antoni Artigues: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/
(2) Vg. L’Antologia de Poetes Mallorquins de B. Rosselló Pòrcel (Randa II, 1976) actualitzat a Llengua, Literatura i Societat a la Mallorca Contemporània de Josep Massot i Muntaner (Curial, PAM, 1993) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet de Pere Rosselló Bover (Bibliioteca Miquel del Sants Oliver, PAM, 1998)
(3) Podeu escoltar la cançó a http://grooveshark.com/#!/s/Hist+ria+D+un+Soldat/4MecjR?src=5
(4) Classificada per Joan Amades a Folklore de Catalunya – Cançoner. Núm. 2.869 TAIONA. Recollida per Antònia Soler de Sant Quintí de Mediona (1928).
(5)Notes per a una petita biografia de Ramon Nadal al setmanari Felanitx (18 de maig de 1985), secció Es Replà de Miquel Pons.
(6) Vg.: http://www.youtube.com/watch?v=oLmhldFnIIk