Etziba Balutxo...

Quan, a una de les primeres reunions de la Comissió Cívica del Tricentenrari 1715-2015, es va tractar el tema de la imatge que havia d’il·lustrar els diversos actes programats, no hi va haver cap dubte que la icona que millor s’avenia per simbolitzar la resistència de Mallorca era la torre del Serral dels Falcons. N’hi havia d’altres possibles, com el canó felipista que roman, castigat cap per avall, com una estaca clavada davant del Convent de Felanitx, però la torre, a banda de ser un punt fort de defensa, va ser protagonista d’un episodi històric que, fins fa ben poc (potser podem afegir “i encara ara”), és molt poc conegut i gens reconegut.

Per relatar-ho breument en paraules de l’escriptor Pere Morey: “El quatre d’abril de 1715, 300 soldats borbònics provaren de desembarcar al port de Manacor. Tan sols 30 voluntaris del poble els feren fugir, però a Guillem Riera, el talaier, li va esclatar el canó i va morir defensant els nostres drets.”

És cert que la commemoració del Tricentenari haurà de tenir en compte altres dates. Dia 15 de juny farà 300 anys del desembarcament de D’Asfeld a Cala Llonga i l’endemà, dia 16, de l’enfrontament a l’entorn de l’Horta i Calonge. A partir d’aquell dia i poble a poble, són moltes les commemoracions dels 300 anys de les diverses submissions a l’exèrcit borbònic. Des de Felanitx, retuda dia 17 de juny de 1715, fins a Palma, quan dia 11 de juliol es lliuraren les claus de la ciutat a D’Asfeld són moltes les fites locals a recordar d’una gran guerra que va acabar en sotmetre el darrer territori de la Nació Catalana, aixecada solidàriament contra l’absolutisme de Felip V en defensa dels privilegis i furs del Regne de València, del Principat de Catalunya i, com a darrer bastió de resistència, del Regne de Mallorques.

Sí, ja hi ha hagut i hi haurà altres dies a rememorar, però el proper 4 d’abril tenim al davant una data clau per recordar un fet paradigmàtic de la nostra història. Aquest dissabte farà 300 anys en clau d’un acte honorable d’heroica resistència. És de pobles nobles retre tribut als seus defensors. Cal, per tant, un acte de reparació i de justícia! Cal fer-nos-hi presents i brindar testimoni de reconeixement i gratitud!

Per aquest motiu, amb la iniciativa i empenta d’un nodrit grup de persones de Manacor (Biel Barceló Bover, Jordi Caldentei, Antoni Tugores…) i, sota el suport de l’OCB i de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, s’han organitzat dos actes de record i de vindicació.

El primer, a punt de migdia, serà al peu de la torre del Serral dels Falcons, on dipositarem un ram de llorer i escoltarem paraules i cançons. Al costat de les veus de Biel Majoral, Bartomeu Mestre, Maria Rosselló i Mateu Xurí, acompanyats amb les músiques de Delfí Mulet i Biel Torres, romprem aquest silenci ignominiós que ha durat 300 anys i recordarem Guillem Riera i tots els qui posaren en risc, sovint fins a la mort, les seves hisendes i les seves vides per defensar la terra i els drets i la sobirania del nostre poble. (1)

El segon acte d’aquest dia serà a les 17:15 (naturalment!) al local de l’Obra Cultural Balear de Manacor, carrer Jaume II, on es projectarà el documental de Pere Sánchez La Resistència. (2)

Aquest 4 d’abril, enguany coincidint amb el dissabte de les panades, ens cal fer-nos veure i sentir a Manacor. Honor i glòria a la resistència!

(1) Arribar a la torre no té cap secret. Cal anar cap a les Coves del Drac i, quan s’acaba la costa, tombar a l’esquerra per l’avinguda de Joan Servera, tot dret, des d’on ja es veu la torre. A l’entorn, no hi ha dificultat per aparcar-hi els cotxes.

(2) En aquest cas, es pot deixar el cotxe a la Plaça Ramon Llull o a la del Mercat, caminar fins a l’església i demanar el carrer d’en Bosc que vos hi durà tot dret.

Per a saber més coses: http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268230