Etziba Balutxo...

La bona nova de la setmana ha estat l’arxivament de la instrucció de la Policia Local de Felanitx contra un jove, fill del poble, acusat injustament i falsament per gent sense dignitat ni credibilitat.
Dia 14 de desembre, el batle Biel Tauler declarava a UH: “El Ajuntament de Felanitx ve indicios de delito en los hechos acaecidos el día de Sant Agustí”. Després de la resolució, el mateix batle al mateix diari diu: “Nosotros acatamos la ley, nada más, el resto depende de la Fiscalía”. Quina llàstima, no? Qui va instar la Fiscalia més que la Policia Local a les seves ordres? Està el poble per tudar recursos públics? Per pagar denúncies inventades pels únics que varen exhibir violència i provocaren l’incident?

QUINA TROPA!

Quan una cosa és molt lletja, molt lletja, solem dir que no té nom. Aquest no és el cas. Bé, és molt lletja però té noms i llinatges i la major responsabilitat recau sobre Biel Tauler, el batle que no defensa els fills del poble i, davant d’una resolució judicial que exonera un dels seus joves, l’únic menor d’edat dels qui pateixen persecució ideològica, en comptes d’expressar la seva felicitació pública a l’afectat, lluny de investigar si la denúncia tramitada tenia o no prou pes, lògica, coherència i credibilitat, ben alerta en disculpar-se amb la família per les moltíssimes molèsties (i costs econòmics) ocasionats, practica l’espanyolíssim sostenella y no emmendalla i reitera que va fer allò que tocava fer. No ha paït la resolució? Encara té l’agrura i la ressaca del darrer pregó de la Quica? Encara dura? Cara dura, molta de cara dura és el que hi ha, tot i que aquí solem dir barra i mijta! Mai a la història, fins ara, els felanitxers havien abominat de la llengua i la cultura del seu poble i ara, tant Biel Tauler com la seva protectora i predecessora, Catalina Soler (protegida de Jaume Matas, el progegit d’ Aznar), com la resta dels membres del seu equip de mal govern, ha negligit a consciència contra la llengua que el va alletar, talment un mal apèndix i satèl·lit del seu amo i senyor (2) Bausán.

El jove que ha vist reparada la innocència era l’únic menor entre els acusats en un informe malgarbat, tendenciós i amb una clara finalitat política. La pràctica totalitat de la dotzena de persones denunciades (totes excepte un bon poeta santanyiner) no només són de Felanitx (cosa que contradiu el batle que va dir que eren tots de fora poble), sinó que la majoria pertanyen als “Setze jutges” (*) que aquell mateix dia havien participat en el pregó de la festa, I sa quica diu que no!, que tant va irritar la gent del PP. Si se sentiren tan molests amb la crítica irònica contra la corrupció, els atacs a la llengua, el fiasco de les festes, la tudadissa de recursos públics, l’abús urbanístic, les concessions arbitràries, posar en risc el port i altres herbes enramellades amb pardalades ridícules com voler declarar el navegant Cristòfol Colom fill del poble (quan encara no ha restablert la plaça usurpada pel franquisme a Joanot Colom, l’instador del poble), deu ser que en aquell pregó s’hi veren retratats. Tan ben retratats que decidiren practicar l’art indigne de la venjança més barroera. Ells mateixos atiaren l’incident instant a crits l’actuació policial (“Meam si no fareu res! O no actuareu?”) i, després de l’animalada que hauria pogut provocar una estampida humana, un nou enterrossall, començaren una caça de bruixes i encarregaren la confecció de l’expedient als mateixos que feren ús de les seves armes. De res no serviren, les instàncies, cartes públiques, articles a la premsa, convidades a la sàvia rectificació, peticions a la reflexió i al seny de reconeguts columnistes de diaris (Llorenç Capellà, Matías Vallés, Andreu Perelló…), peticions de la gent, ni, tampoc, la sol·licitud de tots els altres grups presents a l’Ajuntament. Aferrar-se a la majoria absoluta és no saber que la democràcia és el govern de la majoria amb respecte a les minories; és, per dir-ho més clar i senzill, no ser demòcrata. Precisament per això, he dit i repetit des del dia de l’agressió policial, que aquest equip de govern serà foragitat a les urnes. Llàstima que manqui tant per a les eleccions, però està fet d’ells. Si el batle ha deixat la seva feina per dedicar-se professionalment a la política, amb aquesta conducta suïcida el 2015 perdrà bous i esquelles.

No havia passat una setmana de l’incident i l’exbatlessa, esposa d’un dels dos policies que ruixaren la gent amb esprais de gas, ja escampava els noms dels qui caurien. Els noms que circularen, amb dues excepcions, són els que finalment apareixerien a l’informe, aleshores encara per fer. El desembre ja va arribar la primera (i única fins ara) citació judicial a la família del menor, obligant a presentar-se a la Fiscalia, acompanyats d’un misser. La gent començà a mobilitzar-se. Es varen recollir fotografies i vídeos per veure si, realment, hi havia hagut qualque actuació censurable, a més de la de la irracional practicada per alguns policies. Res en absolut mostrava cap diferència amb els anys anteriors i, si n’hi havia alguna, era en contrast per la menor intensitat a la malmenada típica, quan els polítics passen sota el pal·li de la quica, de la gronxada com un balancí de Maria Salom, en comparança amb la magrejada que, dos anys abans, havia patit Francina Armengol o, l’ensabonada, molts més anys abans encara, a Maria Antònia Munar. Qui no vol pols que no vagi a l’era! Fa més de 20 anys que aquesta festa destaca per la participació ciutadana, per la crítica política, per la festa en llibertat. La gran majoria de persones, tant entre la gent felanitxera com la de fora poble que s’acosta (cosa que no passava abans) per Sant Agustí a Felanitx, considera aquesta festa tot un referent cultural, carregat d’ironia i d’alegria.; una expressió de llibertat d’opinió i d’exercici sa i fresc de crítica social i política. A qui fa nosa tot això és a la dreta més intolerant.

Ateses les amenaces de persecució del batle, es va crear el Comitè de Defensa de les Festes Populars i, sota la coordinació i feina eficaç de Felanitx en Moviment, s’arreplegaren dades i testimonis d’un nombrós grup de persones. Amb totes les imatges, amb les informacions i declaracions recollides, amb un seguiment especial a tots i cada un dels que figuren a l’expedient es va veure que no hi ha el més mínim acte de violència. Després es va fer el mateix seguiment especial a “les autoritats” i a tots els policies, des de la sortida del Convent, fins una bona estona després de l’incident que provocaren i la cosa ja no va ser igual. Les dues fotografies que il·lustren aquest comentari són prou clares. Tant la superior, amb una de les imatges de la ruixada, com la inferior del policia que es prepara per disparar. Des de la sortida del Convent, ja hi ha violència verbal per part d’alguna de les màximes autoritats, animant a la repressió policial. Naturalment, aquelles paraules irracionals varen ser obeïdes, també irracionalment, com si fossin ordres. L’autora de les hipotètiques ordes, encara va tenir la santa barra, d’envestir una mare (amb un fill manescal i un altre metge) per acusar-la de educar malament els seus fills. Ja farà tant l’acusadora! Que el temps no li hagi de recordar aquest menyspreu a una família carregada dels valors humans que ella no té i, ara ja, no tendrà mai.

Revisats i analitzats els fets, amb documentació, pulcritud, veracitat i tot detall, es desprenia que si hi havia un sol motiu d’obrir un expedient era per determinar les responsabilitats de la policia local. A banda que l’oposició ha estat pussil·lànime, perrquè, en exercici de les seves obligacions i funcions, hauria d’haver entrat amb més força a reclamar les responsabilitats polítiques de l’incident, el gran trágala, perquè va ser molt més que un despropòsit, va ser que el batle encarregàs instruir l’expedient als únics practicants de la violència. S’organitzà un comitè de defensa, es varen començar a cercar assessors jurídics i, en un tres i no-res, s’arreplegaren multitud de proves i testimonis que, si s’arriba finalment a judici, faran l’efecte de la força del judo. El daltabaix dels caçadors caçats serà de manual. Felanitx no s’ha arrufat; està en moviment! Les imatges d’aquell dia canten santa clara!

En el cas concret del menor exonerat, la prova de la persecució es verifica quan, d’entrada, no apareix a cap moment amb el seu nom, sinó com a “fill de XXX” i en boca d’una regidora que tampoc no surarà el 2015. A més tot són acusacions abstractes que no l’impliquen directament en cap falta ni, molt menys encara, en cap hipotètic delicte. Encara ara és l’hora que la policia local o el batle, als quals varen acudir la família a demanar els motius per haver acusat el jove, s’hagin de disculpar o, si més no, hagin donat cap resposta ni cap explicació. Mai, a cap moment. Només hi havia odi i ràbia. Ni el més mínim motiu de res!

UN INFORME POLICIAL DE PA AMB FONTETA 

Quan el jove acusat de no se sabia què es presentà, amb sa mare i un misser, a la Fiscalia, varen poder llegir (a la fí!) l’informe policial. La redacció delata que l’autor i tots quants han donat el vist-i-plau a aquell pamflet, no superarien l’antiga EGB. L’expedient és totalment caòtic, enrevessat i més desbaratat que les branques mil·lenàries d’una olivera valldemossina. La primera sorpresa va ser que l’acusació contra el jove, sempre descrit com a “hijo de xxx”, era per haver estat “uno de los principales alborotadores” i només es fonamentava, amb presumpcions falses sense cap prova, en les declaracions d’una regidora i d’un regidor del PP; precisament, els dos a qui més els convendria callar ateses les seves divulgades activitats, amb expedients incoats en matèria d’infracció urbanística, ella, o de passar més gust per devers el Port amb la coca que amb el rubiol, ell. Dues persones sense altre carnet professional que el del PP, de baixa formació intel·lectual, acadèmica i, allò que és més important humanista. Més preocupades ambdues persones en el seu físic, en precipitada decadència, que no en la seva psiquis, en notable absència. Ambdues molt més indicades per estar (deixarem això de “fer feina”) a una barra americana, a un billar de barriada o a qualque altre lloc on no demanin el graduat escolar. Gent amb més silicona que sentit comú i amb massa més roba que vergonya!

La visita a fiscalia va servir, com a mínim, per tranquil·litzar la família i el misser. De fet, totes les persones que han pogut llegir l’expedient (de manera oficial o no), conclouen que sembla més orientat a evadir la responsabilitat de l’actuació policial que no a cap altra cosa (3), perquè, de fet, només apareix una única cosa hipotèticament punible, però que es podrà demotrar falsa, com és una declaració sobre una lluita d’un fantasma inexistent amb un policia a qui volien prendre la pistola. Té gràcia que algú mantingués una lluita amb algú que no va veure. I no el va veure, senzillament, perquè no existeix. I no existeix, perquè un seguiment minuciós amb els vídeos recollits del recorregut del declarant el deixarà en una evidència pública que ni s’imagina. No hi va haver cap “forcejeo” a cap moment ni amb ningú i tot va sortir d’un poeta creador de llegendes urbanes controvertides per provocar polèmica. Un relat més conegut que el tebeo i més vell que la picor. En definitiva, un parany, un garbellet, una llosa d’ocelló de branca trencada, que la policia va voler fer servir contra un fantasma. Mossegaren l’ham. L’única bubota és l’expedient que no s’aguanta de cap banda. Les acusacions s’han de provar i els invents i les especulacions es fan a casa i amb aigua oxigenada, no amb pistoles pel carrer.Reprenent el fil de la peripècia del pobre jove i la seva família, tal com els havien anunciat a Fiscalia de Menors el desembre, a mitjan febrer els tècnics citaren l’acusat i sa mare per tal de determinar, si finalment es demostrava la culpabilitat, quina mesura podia ser més positivament correctiva pel menor. Després de les preguntes de rigor on s’informa que l’al·lot no presenta cap problemàtica, ni escolar, ni social, ni psicològica, el tècnic explicà que hi havia tres possibilitats: anar a judici, l’arxiu del cas, cosa que no passa mai o la reparació, que consisteix en què el demandat demana perdó a la persona o institució agreujada. Però de què pot demanar perdó un al·lot que no ha fet res mal fet i que només volia fer festa amb alegria i en llibertat? Tot i les insinuacions d’intentar un acord conciliador i pusil·lànime, el jove va saber estar on tocava i defensar la seva dignitat amb convicció. Ben cara alta, va replicar que, de cap de les maneres, no s’inventaria ni declararia una falta, per descomptat cap agressió, que no havia existit i que, per tant, reclamava poder anar a judici i defensar-se. Al tècnic, tot i que intentava evitar el judici, se li va veure que entenia perfectament el jove. Malgrat que el judici ha de ser sempre la darrera alternativa, pel grau d’estrès al que se sotmet al menor i a la seva família, era evident que la voluntat de l’injustament acusat (ep, i molt possiblement injuriat, difamat i ultratjat amb l’expedient) era clara: volia anar a judici, aclarir qui l’acusa, de què, i no patir la desassistència que genera l’expedient a traïció que l’afecta a ell i a una dotzena més de persones (aquestes majors d’edat). El jove i sa mare s’acomiadaren del tècnic. Aquest havia d’elaborar el seu informe a la Fiscalia i aquesta dictaminar la resolució. Ha estat contundent: l’arxiu del cas sense cap reclamació.

MUTS I A LA GÀBIA!

La dita és sàvia! On són, ara, tots els que empinaren el carro? Ja s’ha vist que la reacció del batle ha estat tan patètica com tota la seva actuació en aquesta maniobra política. No, Biel Tauler, a qui fins aquell dia sempre m’havia adreçat com “el meu batle” no és el batle de tots els felanitxers. Meu no ho és perquè ha demostrat que és un sectari, un simple home de partit. El mal és que a les properes eleccions no serà el meu batle ni el de ningú, perquè el poble és savi. El seu rol, el de tot el seu grup municipal i el de la seva predecessora, els obligava a emetre una felicitació pública al menor. O és que el batle no s’ha d’alegrar que un fill jove del seu poble hagi estat exonerat per un fiscal que no ha vist cap delicte en unes acusacions inventades que ni tan sols identificaven cap persona ni cap fet? La reacció del batle i el silenci dels seus còmplices delata el seu animus sectari de persecució ideològica. Més encara, només per ètica, li pertocava exigir la dimissió dels responsables policials i dels autors materials de l’infecte expedient i, ateses les seves instruccions, presentar la seva d’immediat. A l’oposició, també li tocarà fer qualque reclamació més enllà d’un simple joc de conillons a amagar si no volen romandre al costat dels ara desautoritzats, a cost de la ciutadania i l’economia del poble. Al capdavall, els qui han de restar “muts i a la gàbia” no són els falsament imputats, sinó els falsos acusadors.

Són conscients els regidors que s’oposaren a reclamar la devolució de l’expedient quan, d’estraperlo i sense passar per una plenària municipal, es va enviar a Fiscalia, del mal que han fet? De la inquietud que han sembrat a una família inventant uns incidents que han merescut més versions que persones hi ha al poble? Són conscients de la profanació de la LOPD que han practicat, començant per l’exbatlessa que escampava noms arreu? Una exbatlessa, cònjuge d’un dels principals protagonistes de l’incident que, fins i tot, ruixà un regidor per l’esquena i el desafià a anar al jutjat de guàrdia… són conscients els dos conjuges? Són conscients tots quants varen fer llistes negres (d’aquestes que van afegint i llevant noms) de l’estil “el fill de…”, “la filla de….”, que estan participant del mateix joc que els feixistes de 1936? No, evidentment, la gent inconscient no és conscient de res. Només saben gratar ronya i moure abelles! Doncs, les picades per a qui les mou!

Per a qui vulgui saber bé què va passar a Felanitx, a partir de l’incident que hi va haver davant del Convent el dia de sant Agustí, és recomanable llegir tres enllaços anteriors d’aquest mateix bloc per contextualitzar el que va passar a partir de dia 28 d’agost de 2011. El primer és la crònica no oficial, però per això mateix veraç, dels fets. El segon, el pregó de dues hores abans de l’incident, amb la transcripció escrita i, al final, l’enllaç amb els vídeos per qui ho vulgui veure i escoltar. El tercer, un article que recorda de quina pasta estan fets els bons felanitxers i com saben defensar el seu poble de qualsevol atac exterior¡, sigui d’una infanta d’Espanya o d’un expresident prepotent de l’estat que, amb la complicitat de gent renegada, ens espolia econòmicament, ens agredeix socialment, ens subjuga culturalment, ens etnocida lingüísticament i ens genocida com a poble.(*)

 

L’INCIDENT (en singular):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/204700

EL PREGÓ:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/203861
L’ARTICLE:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/204069
 

(1) El diccionari Alcover-Moll diu: