En realitat, Catalunya ja té un sistema de finançament singular. Molt singular. Tant, que no el té cap altra regió europea. Demanar límits a la solidaritat i instaurar el principi d’ordinalitat (per cert, inconstitucional segons la sentència contra l’estatut) és molt si qui fa la petició és Catalunya. En canvi, altres comunitats autònomes poden gaudir de certs privilegis sense que s’hi fiqui ningú. No cal parlar del País Basc i Navarra, els casos més escandalosos, que viuen al marge de la LOFCA blindats per la constitució, i amb el suport entusiasta del PP basc i navarrès. Dins el denominat règim comú també hi ha moltes excepcions.
– Canàries: tenen un sistema impositiu diferent al de la península. No paguen IVA, i en lloc d’això graven els seus productes amb l’IGIC, l’Impuesto General Indirecto Canario, que és del 7% per la majoria de productes, i pel 0%, és a dir, no es paga, en alguns béns i serveis. L’objectiu, segons les Corts Espanyoles, que són qui regulen aquesta singularitat, és incentivar el consum i la creació d’empreses i ocupació.
– Ceuta i Melilla: d’una manera similar a la canària, aquestes dues ciutats autònomes tampoc paguen IVA, sinó l’IPSI, de tipus també més reduït.
– PER: a la península també hi ha maneres singulars de fer arribar diners a territoris de la LOFCA. Aquest 2013, els jornalers que hagin treballat un mínim de 20 dies l’any tenen dret a cobrar 6 mesos de subsidi agrari. Això sí, la norma només val pels treballadors extremenys i andalusos.
– Disposició addicional tercera de l’estatut: efectivament, també es podria comptar com un finançament singular per un territori. Si es complís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!