No entrarem ara en discutir la bonior dels guardons literaris que s’atorguen a obres inèdites perquè sobre el tema hi ha profusa literatura amb defensors i detractors. Val a dir, però, que en molts de casos han estat una font alimentària per a molts escriptors i una porta per abandonar la condició d’inèdits.
El que sí que és preocupant, i per aquí anava un dels sentits de l’article és que al País Valencià la convocatòria d’aquests premis moltes de vegades era l’única activitat que es feia en favor de la cultura i la llengua pròpia en els municipis o institucions convocants. Per tant, la seva pèrdua suposa la desaparició de l’única política cultural literària i lingüística que es feien.
La pregunta pertinent és: darrere l’excusa de la crisi i de les retallades, quantes supressions s’han fet per motius ideològics? És ben lògic pensar que en molts de casos els governs sense cap mena de sensibilitat lingüística han aprofitat la primera oportunitat per carregar-se aquella pedra a la sabata que eren els premis literaris “en valencià”. La crisi els ha posat en safata l’objectiu que tenien des de fa molt de temps: carregar-se la dotació de diners per a escriptors que escriuen en la llengua del país i que, per tant, ajuden a conservar-la i a mantenir-la.
Podem discutir sobre si calen o no els premis literaris, però el que és innegable és que amb la seva supressió i reducció al País Valencià es fa un flac favor a la cultura en la nostra llengua.
(podeu llegir l’article de Joan Carles Girbés aquí http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/25/quadern/1403708899_689569.html)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!