L’extrema dreta valenciana actúa des de fa anys amb total impunitat. Ahir a la nit va assetjar Mònica Oltra davant de casa seva amb la cara tapada amenaçant-la a ella i als seus fills. L’extrema dreta valenciana té el suport, sempre, de l’extrema dreta espanyola, que sí que té representació parlamentària. Una part d’aquesta extrema dreta és a l’actual partit del Govern de l’Estat, el Partit Popular, i del seu principal soci de Govern, Ciudadanos. Es pot qualificar d’extrema dreta o de feixistes aquestes dues formacions? Se’ls pot qualificar, com a mínim, de ser dos partits que tenen connivència amb el feixisme des del moment en què es neguen a condemnar les agressions feixistes del passat 9 d’octubre tal i com proposa la resta de les formacions polítiques del parlament valencià.
Al País Valencià, com a les Illes (encara que allà la postura del PP presenta més matissos) i a Catalunya -igual que a Espanya- aquestes dues formacions han atiat l’odi contra el català com a llengua i contra els catalans com a poble per aconseguir tenir més vots. I no els ha importat haver d’ajuntar-se amb els neonazis, ells que tant es posen la paraula nazi a la boca per acusar de no se sap quantes barbaritats els catalans. Els únics que s’han nega a condemnar el feixisme són aquests dos partits polítics.
Diuen els observadors internacionals que el franquisme continua viu a Espanya i això és ben cert. És gairebé estructural en bona part del partit del govern i en molts àmbits empresarials -i no cal anar a la Llotja del Bernabeu, els tenim més a prop del que ens pensem-. La carta de recursos humans de La Caixa alertant als seus treballadors de que no han de fer respecte a les concentracions laborals al carrer n’és el millor exemple. Els dos Jordis empresonats a Madrid -encara no entenc què collons hi van anar a fer, ni ells ni en Trapero a Madrid si ja estem desconnectats i no els obeïm- n’és una altra mostra.
I és que la sacrosanta constitució que tant veneren alguns -per començar aquests socialistes que han evolucionat ideològicament tant com el diari El País, i aquests sindicats majoritaris que estan ben cagadets de por perquè potser amb la fugida d’empreses espanyoles de Catalunya perden alliberats- no condemna l’exhibició de símbols franquistes ni l’enaltiment de la dictadura. I és clar, aquests partits sí que poden presentar-se a les eleccions. Novament connivència de PP i Ciudadanos.
Mentre això passa, a casa nostra el debat s’ha polaritzat entre saber qui és més atractiu, si el Major Trapero o en Pep Guardiola. I cal dir que el Major ha desplaçat per complet de l’imaginari sexual l’entrenador. I es veu que és un sentiment unànime tant en edats com en posicionaments ideològics. Sigui com sigui, ens cal un retorn de Guardiola a can Barça, a ser possible com a president. Segur que amb ell les pancartes demanant la llibertat dels Jordis s’haurien exhibit a l’estadi. Un cop més la directiva del Barça ha demostrat que és indigne d’aquest país. No demanar la llibertat dels presos polítics significa també un grau de complicitat elevat amb aquells que els tenen empresonats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!