L’ocupació de conselleries i altres entitats de l’administació suposarà un retrocés de l’ús del català que no podem permetre
El Partit Popular -amb la connivència del Partit Socialista i amb el delicte dels socialistes catalans fent-se la foto plegats en una manifestació en la qual també hi havia l’extrema dreta- ha iniciat una nova fase del genocidi cultural contra la llengua i la cultura catalana. Amb l’ocupació de la conselleria d’Economia ha passat allò que molts ens temíem: la sol·licitud als funcionaris que redactin els seus informes en castellà per tal de poder fiscalitzar l’activitat que duen a terme.
Sembla ser que ho han demanat de bones maneres -només faltaria, haver de muntar un pollastre en aquests moments- però el cas és que ho han fet. Un dels principals èxits dels anys de democràcia a casa nostra (no entrarem a valorar la qualitat d’aquesta democràcia) és precisament haver convertit en normal i habitual l’ús de l’única llengua pròpia de casa nostra, el català, en la llengua preferent de l’administració, malgrat que quedaven molts sectors per normalitzar, especialment i com no podia ser d’una altra manera, l’àmbit judicial.
Amb l’entrada de funcionaris de Madrid a gestionar els nostres diners i les nostres institucions, també correm el risc d’una priorització del castellà en l’ús administratiu. És el que el Partit Popular ha volgut sempre i també, no ens enganyem, l’esquerra espanyola i els socialistes (a hores d’ara és impossible assimilar ningú del partit socialista al concepte esquerra). Això no ho podem pas consentir, però aquesta notícia va quedar bastant empetitida davant de la monstruositat de fets que passen al país.
Els partits espanyols han demostrat clarament aquesta voluntat de genocidi cultural. Ho hem vist prou amb els anys de govern al País Valencià, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat i les diputacions, amb la persecució constant i continuada de la nostra llengua i la impunitat per al feixisme estructural, que fins i tot ha pogut presentar-se a eleccions (alguna vegada s’hi ha presentat fins i tot l’assassí de Guillem Agulló, condemnat a una pena irrisòria per haver matat una persona mentre que els dos Jordis i el govern català són empresonats per no haver fet res). Ho hem vist prou a les Illes Balears amb el govern primer de Jaume Matas i sobretot de Bauzá i ho veiem cada dia en el dia a dia de la gestió, per exemple, dels Centros Cervantes arreu del món o de la protecció de les llengües que també és un mandat constitucional que es passen per l’entrecuix tot sovint.
Davant de tot aquest intent de fer-nos desaparèixer com a poble i de fer desaparèixer el nostre tret diferencial més marcat, la llengua pròpia -algú hauria d’explicar als tertulians que de llengües oficials n’hi ha dues però que de pròpia, al país, només n’hi ha una i és el català- em sorprèn que no hi hagi hagut una reacció més ferma. Si per desgràcia controlen les nostres institucions és el nostre deure no posar-ho fàcil: hi ha molts traductors a l’atur o sense feina que podrien guanyar-se uns calerons.
Es parla tot sovint de bilingüisme a la societat catalana com un dels principals mèrits, sense recordar que els únics bilingües aquí som els catalanoparlants, a qui ens han negat el dret a ser, també, si volem, monolingües en la nostra llengua. Si tothom que estigués cara al públic, des de l’administració fins al bar més minúscul entengués el català -no vull dir parlar-ho, sinó simplement entendre’l- podríem dir que sí que som en una societat bilingüe, és a dir una societat que permet que hi pugui haver parlants monolingües de les dues llengües oficials si es vol. Però aquest no és el model que vol el PP -i sembla que tampoc la resta de partits unionistes, per descomptat no és el model de Ciudadanos- sinó que el que volen és arraconar cada vegada més el català. El 155 és una excusa perfecta. Sort que les eleccions són a tocar. També per això ens cal omplir les urnes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!