PEDRES, MARS, OCEANS

És molt possible que els portuguesos no se n’hagin assabentat, però tenen un deute molt gran amb l’editorial El Gall, de Pollença. L’empresa que dirigeix Gracià Sànchez és possiblement la que més i millor ha traduït del portuguès en els darrers temps, amb un catàleg que inclou títols de Dulce Maria Cardoso, Eugenio de Andrade, Maria do Rosario Pedreira, Cardoso Pires, Raul Brandão, Eça de Queirós, Francisco Gomes de Amorim, José Luis Peixoto, i sobretot el gran Antonio Lobo Antunes.
Lobo Antunes és molt possiblement el millor escriptor portuguès del segle XX. Fer categoritzacions d’aquesta mena sempre és difícil, perquè hi entra en joc el gust personal, el moment de lectura i totes aquestes circumstàncies que condicionen les passions humanes.
Aquest escriptor, com tants altres de la literatura portuguesa (amb l’excepció d’un Saramago ungit per la vareta màgica del premi Nobel), ha estat escassament traduït. Els motius poden ser múltiples, però és cert que la indústria editorial catalana no ha estat mai gaire atenta al que passa més enllà de la Meseta i sense sortir de la península ibèrica.
Lobo Antunes és un mite viu a Portugal, però aquí la seva recepció ha estat escassa i crec que només se n’han traduït 4 títols: “El manual dels inquisidors” (Ed 62), “Esplendor de Portugal” i “Exhortació als cocodrils” (ambdós a Proa) i aquesta magnífica gran novel·la: “Ahir no et vaig veure a Babilònia” publicada per El Gall. No sé per què, avui que ha arribat la fred, que dirien els empordanesos, he pensat en que aquesta pot ser una les bones lectures d’aquest hivern, una lectura que no deixarà a ningú indiferent i que ens arriba gràcies a una editorial que des de Pollença ens eixampla el món.