El cantautor rep demà un homenatge a Lisboa i es reedita un assaig clau del maresmenc
El cantautor Lluís Llach (actualment diputat al Parlament de Catalunya) rebrà demà horabaixa una distinció de la Societat Portuguesa d’Autors per la seva contribució a l’acostament entre Portugal i Catalunya. Aquest acostament se simbolitza, sobretot, en la cançó Abril 74, feta en homenatge als herois que protagonitzaren la Revolució dels Clavells del 25 d’abril d’aquell any, que posava punt i final a la dictadura més llarga d’Europa, els 48 anys de govern de Salazar primer i Marcelo Caetano després. La Revolució iniciava també el camí de cap a la sempre complicada descolonització dels territoris portuguesos a l’Àfrica: Angola, Moçambic, Guinea, São Tomé i Príncipe, Cabo Verde, i asiàtics: Timor Oriental i Macau. Massa sovint aquesta descolonització va comportar guerres civils que fa molt poc han acabat.
Llach rebrà el guardó que lliure la SPA, un dels més importants del país, pel conjunt de la seva trajectòria però sobretot per la sensibilitat mostrada envers la Revolució dels Clavells des del primer moment. Així, el cantautor es converteix en l’ambaixador cultural d’una passió per Lusitània que ha tingut un important ressò sobretot en el camp de les lletres catalanes, amb poetes, assagistes i sobretot narradors que han convertit Portugal en escenari de les seves obres, entre els quals cal destacar, per exemple, el cas de Ribera i Rovira o el de Josep Pla, per posar només dos exemples.
Sens dubte, un dels més importants va ser en Fèlix Cucurull (1919-1996), autor de l’imprescindible Dos pobles ibèrics, un llibre que va publicar el 1967 gràcies a una beca de la fundació Gulbenkian i on defensa l’iberisme i mostra les relacions entre Catalunya i Portugal. La versió portuguesa del llibre ha estat reeditada per Guerra & Paz i es presenta també demà en el mateix acte, en l’organització del qual ha tingut una importància decisiva la delegació del Govern a Portugal, encapçalada per Ramon Font. El conseller d’exteriors Raül Romeva serà present en aquest acte, que servirà com a commemoració del dia de Sant Jordi per als catalans a Portugal. El llibre de Cucurull, de plena vigència malgrat els cinquanta anys transcorreguts des de la seva publicació, es troba fora de catàleg en català des de fa força anys i seria molt interessant que alguna editorial en fes la recuperació.
El reconeixement que rebrà avui en LLuís LLach i la reedició del llibre de Cucurull són símptoma d’un inici de normalitat cultural que hauria de reproduir-se més sovint. Portugal i la seva cultura són molt desconeguts a casa nostra -malgrat tenir la que, al meu entendre, és avui per avui la literatura més interessant d’Europa- mentre que l’existència dels Països Catalans, la nostra llengua i la nostra cultura és un dels grans secrets ocults als portuguesos malgrat la feina feta en els darrers anys des d’entitats com Catalunhapresenta o els lectorats a la universitat. I és que la tasca d’ocultació sistemàtica de les dues realitats (la portuguesa a casa nostra i la catalana a Portugal) ha estat molt ben orquestrada des d’Espanya. D’una banda se’ns vol obviar una realitat possible: la d’un Estat amb més o menys els mateixos quilòmetres quadrats i població que el conjunt dels Països Catalans que va aconseguir la seva independència d’Espanya i que se n’ha sortit; i a Portugal s’ha volgut obviar l’existència de tota una cultura diferent de l’espanyola.
Per això és vital el reconeixement que rebrà en Lluís Llach i la reedició del llibre de Cucurull. Perquè cal contribuir a refer el pont de la normalitat cultural entre els dos països.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!