TV3 I CATALUNYA RÀDIO #NO VULL PAGAR

No fa pas tant que es va posar de moda la campanya del #no vull pagar als peatges del país. Va ser notícia durant bastant temps però la veritat és que no sé com ha acabat la cosa i pel que veig els peatges continuen sagnant els usuaris de les autopistes catalanes (parafrasejant en Francesc Pujols, arribarà un dia que pel sol fet de ser català ho hauràs de pagar tot).

Crec que seria bo que la recuperàssim des del món de la cultura per negar-nos a mantenir TV3 i Catalunya Ràdio fins que no hi hagi programes culturals en prime time tant en la que s’autoanomena la ràdio nacional de Catalunya com en la que s’autoanomena “la teva”. Doncs si la ràdio nacional de Catalunya dedica zero euros dels meus impostos a promocionar la cultura, ja no és la ràdio nacional de res i si “la meva” tampoc no ho fa, no és la meva. Davant aquest argument de pes, sol·licito que deixem de pagar per aquells serveis que no fem servir partint de la base de l’engany al consumidor: ni la ràdio és nacional perquè el país no és res sense la cultura ni la tele és la meva perquè la meva vida no és res sense la cultura.

Sembla que des de fa molt de temps tot el que fa olor de cultura -i especialment de literatura- els fa molta por als periodistes de les dues cases grans. Hi ha honradíssimes excepcions de professionals cada cop més arraconats que són els més damnificats per una programació que cada cop més els margina, però en general els meus companys de professió no és que siguin especialment els més lectors del món i se’ls nota especialment incòmodes quan han d’entrevistar escriptors. Davant d’aquesta perspectiva i de la manca de programes literaris en prime time, hom ha de concloure que la televisió i la ràdio públiques han oblidat que han d’entretenir, informar i formar. Sembla que la tercera pota no els interessa gaire. Davant d’això, el millor que podem fer és promoure les campanyes necessàries per no pagar-la per incompliment i deixadesa de funcions. És allò que en diríem una desconnexió aplicada.

El súmum del cinisme són les declaracions de Saúl Gordillo dient que la cultura és transversal a la programació i que és bo que una ràdio generi debat. Doncs proposo que deixem els esports com a transversals i la cultura amb el 29% de la programació. Oi que no us ho empasseu? Doncs aquest país només serà normal amb programes literaris en prime time als seus mitjans públics. I per a això, no cal esperar a la independència. Si jo fos parlamentari, no aprovaria uns pressupostos que mantenen aquest model de ràdio i televisió pública on la cultura està bandejada. O és que realment als nostres polítics tampoc no els interessa la cultura?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *