Agressions contra treballadors del fisc
Ser treballador d’hisenda sempre ha estat mal vist. En un país on els corbs estaven associats als jesuïtes que marxaren després del regicidi de 1908 i la instauració de la república el 1910, fa molt de temps que els funcionaris del fisc han ocupat aquesta denominació, quan no la de, directament, voltors carronyaires. En un país que està submergit dins una crisi profunda, els treballadors d’hisenda s’han convertit en treballadors de risc, perquè sovint se’ls identifica amb l’Estat (en lògica és així). En tant de risc, que en les dues darreres setmanes, i segons denuncien els seus liders sindicals, han rebut explosius, els han foradat les rodes dels cotxes, a un altre l’han encanonat amb una escopeta i fins i tot una funcionària va ser brutalment apallissada mentre feia fotos d’un immoble que es treia a subhasta. El propietari l’esperava allà i la va empènyer, la va tirar al terra i després va començar a pegar potades fins deixar-la inconscient.
La situació financera del país és tan dura que d’una banda l’Estat ha començat a incrementar la pressió fiscal i les execucions contra els impagaments, i de l’altra els ciutadans continuen sense pagar perquè simplement no poden. I quan veuen els funcionaris que els hi volen prendre cases, immobles o cotxes després d’haver-los ja embargat part del sou o dels subsídis, és lògic que es produeixin aquests assalts. Si Portugal no crema com Grècia és perquè falta una mica d’organització i cadascú fa la guerra pel seu compte, però s’està a un pas de l’incendi.
Tot i això, cal recordar que els treballadors d’hisenda, també són això, treballadors, i que agredir-los a ells no és agredir l’Estat, sinó els seus missatgers. És clar que de vegades és molt més fàcil -i covard- volar el cotxe d’un funcionari que no organitzar-se per fer la insubmissió fiscal.