El premi Nobel rep els honoris causa de tres en tres
Una bona mesura per estalviar diners a les universitats és fer doctors honoris causa compartits. Amb un sol viatge i amb el mateix allotjament, repartit entre les tres institucions, se’n surt. Aquesta és la sensació que es té després de veure que ahir Paul Krugman va obtenir el doctorat honoris causa per tres universitats portugueses: la clàssica, la tècnica (aquestes dues en un intent de procés de fusió que culminarà el 2013 amb la intenció de crear una gran universitat urbana a Lisboa que entri al rànking de les 100 millors del món) i la nova. No ha trascendit si Krugman va reaprofitar el discurs d’acceptació a cadascun dels actes o si en va preparar tres de diferents.
Sigui com sigui, el que va quedar clar és que Portugal no és Grècia, i que, sobretot, no ha de voler ser Irlanda. Krugman va afirmar que Grècia acabarà sortint de l’euro i que Portugal té el 75% de possibilitats de quedar-hi, sempre i quan les coses es facin bé els propers dos o tres anys. Entre aquest fer-ho bé, vol dir perdre entre un 20 i un 30% de poder adquisitiu respecte a Alemanya.
L’economista va anar una mica més enllà i va assegurar que ser president d’un país com Portugal és, ara mateix, com ser governador d’un estat dels EUA, que mana molt però que té molt poc poder. Segur que a les cadires d’alguna de les tres universitats hi va haver gent incòmoda, però és així. Per ventura podríem arribar a uns Estats Units d’Europa, sempre i quan ens deixin triar el nostre propi governador. Ho hauríem de proposar, segur que a Europa prefereixen petits estats com Catalunya que no grans estats com Espanya. El paral·lelisme és simple: oi que ningú no sent parlar gaire del governador de Vermont i en canvi els de Califòrnia, Texas o Nova York toquen tot el dia allò que no sona? Doncs per ventura podem ser Vermont, que, per cert, és dels llocs més progressistes dels EUA.