La curtor de mires
El pressupost de l’Estat portuguès per a cultura és només el 0’4% del pressupost total que es maneja (i les xifres van caient). La dada l’aporta a l’editorial de José Carlos de Vasconcelos el Jornal de Letras, aquest petit miracle quinzenal que ja voldríem a casa nostra. El periodista recorda que el pressupost hauria de ser, com a mínim de l’1% i acaba el seu article afirmant que cal “que remarqui també com és igualment important, imprescindible, donar suport, en general, a l’art, la cultura, la ciència, la investigació, tot allò que ens individualitza, ens distingeix, ens prestigia i és un dels factors absolutament necessaris per a un desenvolupament i creixement sostingut, saludable, creador, sense el qual mai no podrem resoldre les immenses dificultats actuals, que no només amb austeritat poden ser vençudes”.
Vasconcelos normalment la sol encertar en els seus editorials culturals. Sembla mentida com els governs de tot els països tenen aquesta immensa curtor de mires, no pensen que només hi ha dues coses que ens poden treure de la crisi en la qual vivim: la inversió en ensenyament i la inversió en cultura. Un estat pot viure sense grans obres públiques -noves-, sense un elevat pressupost de defensa, però una societat no pot viure sense accés a la cultura, a l’ensenyament i a la sanitat. Haurien de ser les tres partides principals, però està vist que a Portugal la cultura és només el 0’4% de la preocupació dels seus dirigents. No vull saber quin és l’índex de baixesa moral d’aquests pròcers.