Hermenèusica

Ja ho he dit altres vegades al bloc: en aquest món tot són interpretacions (també aquesta). Naixem al ara i aquí, és a dir, en un moment històric determinat, dins d’una comunitat específica, amb la seva llengua, els seus usos i costums i una cultura determinada, en un “líquid amniòtic” no físic però que pre-condiciona i, de fet, pre-conforma ja un món abans d’arribar-lo a interpretar de manera racional. Lacan afirmava que fins “heretem” l’inconscient dels pares. No hi ha, doncs, no ja un contacte, sinó una “recepció” pura del que hi ha. El món és ja sempre una construcció. I no només en sentit kantià.

S’ha dit, amb una certa dosi d’humor i remarcable intel·ligència, que l’hermenèutica és levítica, una mena de reflex del caracter errant del poble escollit, que mai no arriba enlloc. No m’ho sembla. Crec que prescindint i tot del fet que alguns dels pilars de l’hermenèutica no són jueus (Heidegger, Gadamer…), les coses van per un altre camí. Que tot siguin interpretacions implica, en primer lloc, que no hi ha una interpretació que sigui la bona i respecte a la qual la resta determini el seu grau de veritat. No existeix cap topos, físic o no, que sigui la veritat. La veritat és un fenomen intrínsicament provisional, canviant, relatiu (socialment i històrica), que no vol dir pas caure en el relativisme absolut o un nihilisme mal entès. Cada època té la seva, de veritat, segurament cada comunitat i, al capdavall, cada subjecte.

I què comporta això? Doncs que no hi ha més remei que dialogar per arribar a acords a l’hora de viure en col·lectivitat, en tots els camps, des de la política a l’economia i a les lleis i normes socials, i que cal desenvolupar una profunda i autèntica tolerància i un gran respecte cap als altres i les opinions (interpretacions) dels altres, si són nascudes també del respecte i la tolerància al seu torn. La veritat és, per tant, una construcció que cal anar aixecant des dels fonaments, des de baix, cosa d’altra banda tan vàlida en el terreny de la política com, posem per cas, en el de la ciència o la religió.

Hi tornarem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*