El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Sanitat i serveis públics… cal un canvi de rumb.
L’Administració Pública ha de cobrir les necessitats bàsiques dels
ciutadans. La sanitat és una d’aquestes necessitats, com l’educació,
les prestacions socials d’atur i jubilació, l’habitatge, l’atenció a
les persones discapacitades i dependents, etc. En les prioritats a
l’hora de planificar la prestació dels serveis públics, l’administració
ha de tenir en compte diverses coses. En primer lloc, que l’atenció
sanitària ha d’ésser una prioritat absoluta, tant l’ordinària com les
urgències. En segon lloc, que no n’hi ha prou amb prestar el servei
sinó que aquest s’ha de prestar amb garanties i eficàcia. Els
estàndards de qualitat que una administració es fixa quan presta un
servei no poden ser qualsevol, sinó que han d’estar a l’alçada de la
necessitat social i del professionals.
És realment dramàtic
que any rere any centenars d’estudiants no puguin accedir als estudis
universitaris de medicina perquè hi ha una manca generalitzada de
places. La nota de tall, que no és un filtre per a bons estudiants sinó
que és la nota del darrer alumne que ha accedit fins a exhaurir les
places disponibles, és extremadament alta. Com podem fer front a
l’atenció sanitària d’aquí deu anys si ja avui hi ha un dèficit de
metges espectacular? Com pot ser que tinguem una fuga constant de
metges cap al sector privat i cap a la investigació a l’estranger?
Realment cal un pla de xoc a la sanitat catalana i això s’ha de fer amb
diverses premisses bàsiques.
-Inversions: és imprescindible
acabar amb el famós dèficit de la sanitat catalana, que no vol dir res
més que acabar amb l’espoli fiscal per tal que les institucions
catalans puguin destinar els nostres impostos a millorar la sanitat. A
veure si algú troba normal que al Maresme les ambulàncies vagin sense
metge i que a Extremadura a les escoles hi hagi un ordinador per nen
pagats per nosaltres.
-Inversions: la sanitat ha de ser una
prioritat. Mentre quedin serveis bàsics per cobrir les necessitats dels
i les treballadores d’aquest país, les subvencions i ajudes a les
empreses no poden ser una constant. D’altra banda, els centres privats
que cobren preus que exclouen a la majoria de població no poden rebre
diners públics, ja que no estan prestant serveis universals.
-La
planificació i gestió territorial dels serveis públics, de la sanitat
entre ells, depenen molt del territori. La distribució dels serveis
s’ha de fer tenint en compte diverses variables i el model no pot ser
homogeni. La quantitat de població, el territori a cobrir, quins
serveis han d’estar a una distància curta i quins poden estar més lluny
en funció de la utilització més freqüent, l’ubicació i abast dels
diferents tipus d’urgències, etc. Els estàndards de qualitat del servei
han de fixar quines categories hi ha dins el servei i els ens
intermedis de l’administració pública els han de distribuir d’acord amb
els paràmetres establerts i la gestió de proximitat al territori.
Enllaço aquí amb la importància de les vegueries i les comarques en la
gestió del serveis [enllaç a la categoria].
Bé, suposo que continuarà…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Sanitat Pública fa temps que cedeix terreny al negoci lucratiu de la Sanitat Privada. Fa temps que està passant i estic d’acord que la Generalitat no ho gestiona correctament, en especial per la no creació de més places a les Facultats de Medicina.
Malgrat tot, crec que caus al parany extremeny, és a dir, si a Extremadura tenen més clars els criteris d’aplicació dels serveis públics, amb el tòpic de l’ordinador per nen inclòs, no és pel "cafè para todos", si no per què practiquen política social més d’esquerres que el PSC, sense tan soroll i amb més efectivitat.
Els aparells de propaganda de la Generalitat de Catalunya ens enlluernen constantment, sense mostrar la privatització dels serveis públics.