De tot plegat en faré unes reflexions d’aquella manera que en diem clar i català:
-Jo
també soc antimonàrquic i si fa falta cremo fotos del Borbó, la Sofia,
en ZP o qui faci falta si això serveix per avançar en la superació de
conflicte espanyol i francès als Països Catalans.
-Si hi ha
detencions massives en seran directament culpables els partits catalans
de l’arc parlamentari, en especial dels tres de govern que han
col·laborat entregant les dades a l’AN.
-La repressió no podrà amb
nosaltres. No podrà ni amb en Jaume de Banyoles, ni amb els concentrats
a Girona, ni amb els dos joves de Maulets de Figueres ni amb els
companys que llevaren la bandera espanyola del Castell de Montjuïc el
passat 25 d’abril. No podrà aturar-nos ni tallar-nos les ales.
Ara
no és moment de vacil·lacions. O s’està amb en Saura i l’Audiencia
Nacional o s’està amb els i les represaliades polítiques. O cremes
fotos del rei o aplaudeixes Grande Marlaska i la fiscalia espanyola…
Per tot això, és imprescindible la mobilització ciutadana, la pressió
popular. Cal que totes i tots sortim al carrer contra la repressió i
què millor que la manifestació d’aquest dissabte 29 de setembre a les
17 hores a la Plaça Universitat de Barcelona.
La repressió no ens tallarà les ales!
Reacció en cadena contra la repressió!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Allà hi serem!
El que és realment vergonyòs és el paper d’ERC i ICV. Mai havien tingut tant de poder (cedit pel poble a les urnes) i mai havien callat com ara. Totes dues forces es diuen republicanes i per la llibertat d’expressió i el seu silenci davant la repressió sembla una complicitat vers aquesta en el cas de Saura és més que evident).