El Bloc d'en Xavier Monge

Les detencions dels membres de l’ONG francesa "L’Arca de Zoé" i de la tripulació de l’avió que havia de traslladar un centenar de nens cap a l’estat francès ha aixecat molta polseguera. La crisi ha arribat a tal punt que avui mateix el president de la república francesa, Nicolas Sarkozy, s’ha traslladat fins al Txad en un intent desesperat que la ofensiva diplomàtica acabi ja amb l’escàndol del presumpte segrest d’infants al Txad. Tot plegat m’ha cridat l’atenció perquè sembla que realment la mala fe de l’ONG i la gravetat de les acusacions que recauen sobre aquesta, en cas de confirmar-se, ens hauria de posar els pels de punta. (segueix)

Repasso la cronologia dels fets per confirmar algunes de les
impressions que tenia. Podeu consultar-ne una de senzilla que ha fet el
diari espanyol El Mundo [enllaç].
Haig de dir que l’actuació de les autoritats judicial del Txad, de
moment, no em mereix cap crítica, ans al contrari, crec que està
actuant correctament. Entenc però la por i desesperació tant de les
persones detingudes com de les seves famílies. Realment les imatges que
hem vist no eren les d’una detenció en condicions humanitàries mínimes,
però és que el Txad no és un país desenvolupat i amb un alt nivell de
benestar precisament. D’altra banda, també comprenc la desconfiança
vers un sistema judicial desconegut d’un país que molts hem situat al
mapa per primera vegada. Ara bé, si analitzem la situació de manera
objectiva, crec que les coses no estan anant pas malament.

La
gravetat de l’acusació justifica que es detingui a tota la tripulació i
passatgers de l’avió que anava a buscar 103 nens per treure’ls del Txad
de manera il·legal. Ja ha sortit a la llum que els nens tenien
familiars que se’n podien fer càrrec, malgrat la ONG afirmava i
anunciava que es tractava de nens orfes. D’altra banda, cal destacar
que tant el president Sarkozy com el president d’UNICEF (l’agència de
la ONU que vetlla pels drets de la infància) a l’estat francès han
criticat l’operació de la ONG i aquest darrer la va titllar d’il·legal
i aberrant [enllaç].
A més a més, l’ACNUR (l’agència pels refugiats de l’ONU) també ha negat
que els nens vinguin del Darfur. Podeu veure la noticia sobre Creu
Roja, ACNUR i UNICEF a Vilaweb [enllaç].

Davant
de la gravetat del cas, el jutge ha retingut a tothom i els ha anat
citant per declarar, exactament com es fa als estat de la Unió Europea.
Per començar, els mitjans de comunicació informen ja que les quatre
hostesses de la companyia aèria, que assegura ser una enganyada més de
l’operació, ja han estat posades en llibertat i avui mateix tornaran
als seus llocs d’origen. Els altres tres membres de la tripulació
encara estan retinguts, com els periodistes, però tot indica que
l’alliberament no trigarà en produir-se.

Ara bé, quant als
membres de la ONG francesa les coses són prou diferents. No els penso
condemnar però si que us puc assegurar que soc partidari que no sigui n
alliberats per tornar a l’estat francès, sinó de que siguin jutjats amb
totes les garanties processals. I, evidentment, si són culpables d’un
acte tant greu com segrestar un centenar de nens per treure’ls del seu
país, de la seva gent, de les seves famílies, que els hi caigui tot el
pes de la llei que s’escaigui al Txad. És inacceptable que una colla
d’energúmens del primer món es cregui amb la legitimitat d’anar de
salvavides pel món. Però el que encara és més inacceptable és que lluny
de salvar vides, s’arranqui de les mans d’una mare o d’un pare a les
criatures que han vist néixer només per satisfer l’insaciable fam d’ego
i autosatisfacció de caradures europeus. Ni parlar-ne. Què faríem
nosaltres en el cas que algú intentés segrestar a un centenar de
criatures catalanes? Doncs que el Txad faci el mateix si els acusats
són culpables.

I no només em limito a exigir responsabilitats
penals pels membres de la ONG que han viatjat al Txad. Sinó que l’estat
francès hauria de processar als dirigents i a tots els membres que
estiguessin al corrent de l’operació que encara estiguin en territori
de l’estat francès. Fins i tot, i si les autoritats del Txad ho
demanen, caldria extradir-los perquè siguin jutjats d’acord amb la
jurisdicció corresponent, la del país on s’ha comès el delicte.

No
podem permetre que darrere una careta de solidaritat i humanitarisme
voluntari s’amaguin delinqüents, segrestadors, tràfic il·legal i altres
caradures que viuen de l’innocència d’uns i de la fam dels altres.