El Bloc d'en Xavier Monge

Bé, després del rebombori pel meu article d’ahir sobre en Bertran i en Bofill i les seves autoinculpacions mediàtiques potser cal que contesti algunes de les coses que se m’han dit i aclareixi el sentit del meu article que, reconec sense manies, està escrit en to de provocació i mala llet. Evidentment, estava de mala llet i encara ho estic, i no se’m passa fàcilment. Ahir el bloc va batre records de visites superant les 300 en un sol dia i l’article en qüestió, 23 hores després de ser publicat, en porta 273. Diré que algun dels comentaris l’he esborrat perquè m’insultaven directament i de forma barroera i tinc dit que al meu bloc no se m’insulta (no acostumo a convidar gent a casa perquè es cagui al menjador, ho sento). N’hi ha més que mereixen ésser esborrats per manca de respecte però sincerament, això m’importa menys que a en Duran la sobirania. (segueix)

L’article que vaig escriure ahir era una crítica dura a com tres
membres destacats d’ERC havien fet públic el seu suport a Jaume Roure,
militant d’Endavant-OSAN imputat per l’Audiencia Nacional espanyola
per injuries al rei. Al respecte vull dir que en similar sentit s’ha
manifestat el mateix imputat com podeu veure en aquesta carta [enllaç].
Els tres membres destacats d’ERC van muntar un circ mediàtic a l’hora
de fer les autoinculpacions a la comissaria dels Mossos d’Esquadra (que
dirigeixen els seus socis de govern) i és per això que els titllo
d’oportunistes. És una jugada, una posada en escena, encaminada a dos
esdeveniments claus per a les aspiracions del seu corrent intern: el
Congrés Nacional d’ERC i les Eleccions a Corts espanyoles. Aquesta és
la crítica. No tinc cap mena de dubte que no estan d’acord amb
l’actuació de l’Audiencia Nacional ni de la fiscalia. Però amb això no
n’hi ha prou.

Entenc bé el què diuen l’Abel i en Vilalta, dos
militants de l’Esquerra Independentista dels que he après prou coses.
Però matisaré el què dieu. No es tracta de dir: molt bé però l’heu de
liar més. el paper que juguen aquests personatges no és en absolut de
suport, sinó que han jugat amb un nou cas de repressió contra
l’independentisme per fer maniobres internes de partit, i això, és molt
lleig. D’altra banda s’han volgut significar enlloc de sumar-se a les
iniciatives de suport i autoinculpacions que la campanya contra el rei
ha engegat [enllaç]. El valor
de les autoinculpacions és la seva pressió conjunta, la impossibilitat
d’assumir el judici de tanta gent per part de l’AN i el fet de
maximitzar els efectes negatius que té per a l’aparell de l’estat la
repressió política en casos així. El show mediàtic no serveix per a res
a la campanya d’autoinculpacions, tot al contrari, en perjudica
l’eficàcia i el ressò.

D’altra banda, i per totes aquelles
persones que han parlat de que no em confongui d’enemic us diré una
cosa: us apliqueu el comentari… Que no soc jo l’enemic. L’enemic són
els estats espanyol i francès, el gran capital internacional i la
neoliberal buròcrata Unió Europea, per anar resumint. Aquests són els
meus enemics. Entre aquests enemics i jo, o els que jo considero els
meus companys, i ningú em pot obligar a posar-me al costat de qui no
vull, hi ha una barricada que de tant en tant s’encén. Mentre no crema
hi ha qui es pot posar al mig, però quan la cosa s’escalfa no val
estar al mig, perquè crema, i molt. Així doncs, quan l’estat espanyol
ataca, no es pot estar a les dues bandes. No es pot defensar la
legalitat espanyola i alhora demanar que no s’apliqui el Codi Penal. Ni
no es vol el judici cal desobeir, no hi ha alternativa. Si no es vol la
repressió hom no es pot mantenir al govern que passa la informació a la
fiscalia, cal desobeir. Aquí rau el problema. Si s’esta a les
estructures de l’enemic i per cap es té un espanyolista que recolza la
repressió política (parlo de ZP i Montilla) i a més a més aquest hi és
perquè ella mateixos l’han posat allà amb els seus vots, no es pot
estar amb el represaliat; és pura hipocresia.

I és per tot això que els titllo de botiflers, perque no han actuat amb
coherència amb el que asseguren defensar, perquè malgrat tot encara
estan situats al joc de l’estat espanyol, encara fan la rosca a les
institucions antidemocràtiques de la constitució espanyola, encara
estan al partit de govern que tant mal està fent al país i al projecte
independentista. Ara matieix fan més bé a la corona que al moviment
antimonàrquic i independentista que ha saltat a l’escena i per tant, al
costat dels borbons, s’hi posan els botiflers. D’ells depèn actuar com
correspon, i no com dic jo, sinó com ells saben perfectament que ho
haurien de fer.

Si realment volen donar suport, que actuïn en
conseqüència, però que deixin els circs mediàtics de rentat de cara per
les crisis de Convergència i Unió.

Ens veiem a la manifestació del dissabte!