Publicat a El Singular Digital el 6 de juliol de 2007
El fet de tenir un govern de tres partits polítics diferents amb les tensions que això comporta, les dificultats objectives d?haver de sotmetre l?Estatut d?Autonomia al Tribunal Constitucional i no saber si el que va votar el poble de Catalunya en Referèndum serà espurgat, les mancances en infraestructures com el TGV o un aeroport amb capacitat intercontinental, tot això i altres coses que podríem afegir, han portat als catalans a un estat proper a la depressió. El poble d?aquest país no està content ni dels qui el volen governar des de fora, ni dels qui el governen des de dins. Dels de fora, és a dir, del govern espanyol, ens en refiem poc, per no dir gens. Els de dins, els qui ara regeixen els nostres destins, no estan contribuint gaire a consolidar l?esperit nacional d?aquest país, ni els preocupa que la identitat de Catalunya sigui respectada a Espanya. No es veu per enlloc que els governants catalans actuals tinguin una autèntica vibració patriòtica, i si la tenen no saben comunicar-la als ciutadans. Diguem, entre parèntesi,que els rampells independentistes dels republicans d?esquerra són purament teòrics
Aquesta deixadesa general en què ara, tret de lloables excepcions, es mou Catalunya és letal per a la supervivencia del país. Als països plenament sobirans, emparats jurídicament i políticament per un Estat, les coses de la nació marxen per si soles, amb la discreta vigilancia del govern. Catalunya, però,no compta amb la fortalesa d?un Estat propi. Es mou en un marc d?autonomia limitada, i la seva consistència nacional només es pot mantenir sumant dues voluntats: la voluntat constant del poble i la voluntat decidida dels seus governants. Si falla la primera, falla el motor de la nau col.lectiva. Si manca la segona, manca el timó, la direcció, el rumb a seguir.
Davant la situació gens falaguera en què avui es troba aquest país, és hora de recuperar el tremp i de posar en joc l?autoestima. I això, com es fa? Joan Rigol, quan era President de Parlament, plantejà la necessitat de consensuar una ?constitució interior? catalana, que tingués en compte la situació real d?un país que havia evolucionat i estava a més d?un segle de l?esclat de la reivindicació nacionalista de Prat de la Riba.Es tractaria ?deia Rigol- d?una reflexió conjunta, compartida per tota la societat i dialogada, sobre el veritable estat de Catalunya, tenint en compte tant els mecanismes jurídics en els quals es mou, com les necessitats de la reconstrucció d?un poble al servei dels homes que el componen.
Fa de mal dir si la reflexió proposada per Joan Rigol il.luminaria les senderes d?una Catalunya caminant cap al futur. Però sembla clar que avui, en el present estricte que vivim, Catalunya és un país amb elevat grau d?incertesa de cara a l?esdevenidor. D?aquesta situació n?han de ser conscients els polítics que ara ens governen. I, per tant, els exigim que actuïn en conseqüència i evitin qualsevol mena de frivolitat.
Josep-Maria Puigjaner
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!