Inmigración y República Catalana de Diego Arcos
Preguntes i respostes sobre la immigració i la República
REIVINDICACION DE L’ODI, EL GENOCIDA ARGENTI, BENJAMIN MENENDEZ, CONDEMNAT A PRESÓ PERPETUA, EN PRESÓ COMUNA.
Els moviments d’esquerra i de Drets Humans ho celebren com una gran Victoria de la seva lluita.
El, Benjamin Menendez, el militar aguerrit, responsable del Cos d’Exercit de Còrdoba, el qual es va emprar a fons a eliminar, segrestar, assassinar, torturar en el centre de l’Argentina, el gos sanguinari, superb i cruel, amo de vides i morts inaudites, ha estat abatut per la Justícia que vam saber imposar.
Presó perpètua, solament sortirà de la presó comuna, quan sigui cadàver.
Mai mes estarà en llibertat, el nostre país és un poc mes net.
Tots es podriran en la presó, tots, fins a l’últim.
Patiran la Justícia implacable, aquesta justícia, la del Poble, la justícia que van negar a la nostra
REIVINDICACION DE L’ODI.
Odio,
si, Jo odio,
amb entusiasme i emoció.
Odio apassionadament,
sense alegria ni satisfacció possible,
odio cada dia,
odio als criminals com Menéndez
i tots els seus còmplices,
els d’uniforme,
els de sotana
i els de vestit.
Però, també em pregunto,
es pot amidar l’odi,
¿Jo quant odio?
¿Com es dimensiona l’odi?
I em responc
que el meu odi
és tan gran com l’amor
que tinc per la meva gent,
els massacrats,
els torturats,
els empresonats,
els perseguits,
els aterroritzats.
Per Marina
i el seu nen que no va néixer,
destrossat per una ràfega de fusell,
per Maria,
per Eduardo,
per Norma,
per Germán,
per Rodolfo,
per Chichin,
extraviat en el fred de Suècia,
per Rulo,
per Ongarito,
per tots i cadascun dels meus estimats,
per mi mateix
i per les nits de por i terror,
per tots els plors que he plorat,
i per aquells que encara em queda per plorar.
Si odio,
amb orgull,
sense el mes mínim pudor.
Odio tant com amo als meus éssers estimats,
odio a qui els van destruir
i aquest odio
és l’energia que aporto
perquè els derrotem.
No em penedeixo de tot aquest odi,
no.
És just,
és corresponent als seus crims.
Estic viu,
sóc la seva derrota,
som els victoriosos supervivents
que pel sol fet d’existir
els demostrem la seva derrota.
I no solament els derrotem.
Amb el nostre odi els condemnem
a podrir-se en les presons.
No van poder vèncer-nos,
no podrien haver-nos derrotat,
no importa quant temps duri la lluita,
si jo caigués,
com podria haver caigut en Santos Lugares,
en San Miguel,
en José C Paz,
en Martínez,
en Hurlingham,
si estigués la meva imatge
entre algunes de les trenta mil fotos,
l’odi del meu amor destrossat,
hauria passat a l’altra generació
que hauria fet aquesta justícia.
Però estic viu,
odiant i estimant.
Miro als meus tres fills,
ploro pel qual mai va arribar a viure
i confirmo que la Vida és invencible.
Perquè aquesta formada per amor i odi,
en la seva mesura justa.
Per això reivindico l’odi,
tant odi com amor,
per a avorrir als quals poden destruir als que estimo.
Sense perdó ni remordiments.
Implacable, victoriós, com ahir a Còrdoba.
Diego Arcos Barcelona, juliol de 2008.
EL GENOCIDA ARGENTI, BENJAMIN MENENDEZ, CONDEMNAT A PRESÓ PERPETUA, EN PRESÓ COMUNA.
Els moviments d’esquerra i de Drets Humans ho celebren com una gran Victoria de la seva lluita.
El, Benjamin Menendez, el militar aguerrit, responsable del Cos d’Exercit de Còrdoba, el qual es va emprar a fons a eliminar, segrestar, assassinar, torturar en el centre de l’Argentina, el gos sanguinari, superb i cruel, amo de vides i morts inaudites, ha estat abatut per la Justícia que vam saber imposar.
Presó perpètua, solament sortirà de la presó comuna, quan sigui cadàver.
Mai mes estarà en llibertat, el nostre país és un poc mes net.
Tots es podriran en la presó, tots, fins a l’últim.
Patiran la Justícia implacable, aquesta justícia, la del Poble, la justícia que van negar a la nostra gent.
Judici a Menéndez: la sentència Luciano Benjamí Menéndez Ex cap del Tercer Cos d’Exèrcit
Condemna: Presó Perpètua, presó comuna (fins ara els militars gaudien de empresonament en residències de luxe dins de les casernes)
Hermes Oscar Rodríguez Ex segon cap del Destacament d’Intel·ligència 141
Condemna: 22 anys de presó, presó comuna
Jorge Exequiel Acosta Va ser cap operatiu de La Perla (camp de concentració i eliminació de presoners polítics)
Condemna: 22 anys de presó, presó comuna
Luis Alberto Manzanell i Integrant de ‘la patota’ (escamot il·legal de segrest o eliminació) de La Perla
Condemna: Presó Perpètua, presó comuna
Carlos Alberto Vega Va ser administrador de La Perla
Condemna: 18 anys de presó, presó comuna
Carlos Alberto Díaz Integrant de ‘la patota’ de La Perla
Condemna: Presó Perpètua, presó comuna
Oreste Valentín Padován Integrant de ‘la patota’ de La Perla
Condemna: Presó Perpètua, presó comuna
Ricardo Alberto Ramón Lardone Integrant de La Perla – civil d’Intel·ligència
Condemna: Presó Perpètua, presó comuna
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!