Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

25 d'abril de 2007
Sense categoria
3 comentaris

ALMANSA: 300 ANYS D’OPRESSIÓ, TANTA, QUE ES VEU PER TV.

València i el Che.

El mot Xe que fem servir a l?Argentina, el van portar els valencians, així com el truc, el joc de cartes mes popular del meu país. Perquè tenim aquesta petjada valenciana? Per la senzilla raó de que molts valencians van migrar al Rio de la plata desprès del Decret de Nova planta.

ACÍ SOM, perquè som i serem.

 

 

ALMANSA: 300 ANYS D’OPRESSIÓ, TANTA, QUE ES VEU PER TV.

Aquest mot: ?integració?, com totes les paraules que es converteixen en moda, per expressar una idea que es torna vigent, l?han desnaturalitzat.

València i el Che.

El mot Xe que fem servir a l?Argentina, el van portar els valencians, així com el truc, el joc de cartes mes popular del meu país. Perquè tenim aquesta petjada valenciana? Per la senzilla raó de que molts valencians van migrar al Rio de la plata desprès del Decret de Nova planta.

ACÍ SOM, perquè som i serem.

 

 

ALMANSA: 300 ANYS D’OPRESSIÓ, TANTA, QUE ES VEU PER TV.

Aquest mot: ?integració?, com totes les paraules que es converteixen en moda, per expressar una idea que es torna vigent, l?han desnaturalitzat.

 

A mi no m’agrada, per tota l’assimilació que pot amagar.

 

Però si m’agrada la d’incorporació.

 

In corpore. Fer-se d’un cos que era aliè, estrany.

 

Però, per a incorporar-nos, primer els migrants que hem triat aquestes terres per a implantar el nostre present i crear el nostre futur, com deia, primer hem de CONÈIXER.

 

La gran majoria dels immigrants diem alguna vegada Quina complicació  això d’Espanya, Catalunya i tot aquest kilombo!!!

 

Un dia em vaig cansar d’escoltar aquestes frases i vaig a acompanyar a un grup a Montjuïc, allí els vaig mostrar la esgarrifant petjada de les bales en el mur dels afusellaments.

 

I ja mai van tornar, aquesta desena de compatriotes, a dir el que deien, l’horror i el sofriment els va posar en la disjuntiva de triar un bàndol, de prendre part.

 

El tricentenari de la conquesta de València és una oportunitat per a aquestes explicacions.

 

Avui fan 300 anys que la Monarquia espanyola va prendre a sang i foc el Regne de València, ho va sotmetre per dret de conquesta i des de llavors, excepte breus etapes de relativa llibertat, com en la República Espanyola, del 36 al 39, s’ha imposat l’Estat espanyol.

 

Entre moltes altres conseqüències, la conquesta de València i després de les Pitiusas, avui Illes balears, va preparar la caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714) i la destrucció de la societat catalana.

 

Però també va significar la divisió de les terres de parla catalana, va crear les bases per a la divisió entre valencià i català.

 

Algú, algun paisà, atabalat amb papers, treball, malenconia , podrà dir-me: Che Diego, cortala amb la teva política, això va ser fan 300 anys, ni tan sols existia l’Argentina.

 

Però resulta que aquesta setmana, el govern del PP de València, va ser derrotat per una resolució judicial. Intentava celebrar aquest 300 aniversari tancant els repetidors de la TV3, la TV nacional de Catalunya, per a impedir que la hi pugui veure a València i Balears.

 

Perquè quedi clar. No intentava competir amb altre mitjà, simplement, censurava el dret d’alguna part de la població valenciana a veure la TV en català.

 

No, si coherència als feixistes no els falta.

 

Tornar a esquarterar els Països catalans, però ara en les ones hertzianes, en la comunicació.

 

Clar que qualsevol immigrant pot dir:

 

Això no és un problema meu.

 

Que s’arreglin els espanyols amb les seves baralles.

 

I això em recorda a la família d’un amic meu, irlandesos de Hurlingham. Que deien que això dels desapareguts era un problema dels criolls, fins que es van segrestar a tota la Parròquia de San Patricio.

 

Per sort aquí no ens toquen èpoques tan dramàtiques, però la realitat ve en paquet tancat.

 

No pots triar una part si i una altra no.

L?agafes o la deixes.

I abans o després, els que hem vingut a viure aquí, haurem de definir-nos que part estem.

 

De l’Estat espanyol, el d’Iberia, Telefònica, Repsol, Gas Natural, BBVA, etc.

 

O la cultura de Serrat, la de Facón Gran (Josep Font), la de Pau Casals, la de Margarita Xirgu, la de Jordi, el amic de l’escola d’algun dels nostres fills/as.

 

De part de la nació que ens va donar el truc, que ens va donar la paraula Che, que defineix bona part de la identitat argentina, de la València que durant 300 anys, ha estat capaç de mantenir viva la llum de la seva cultura i de la seva identitat.

 

Jo, per si algú no ho havia notat, ja ho tinc clar.

 

Força xiquets, que del 2014 no passarà.

Diego Arcos

  1. Si los valencianos fueron a vivir o a trabajar o a hacerse ricos en Argentina después de 1714 no fue como tú crees por la represión de Felipe V sino porque con él se acabó la prohibición que tenían los súbditos de la Corona de Aragón de comerciar con América desde la Edad Media. Y fue Fernando el Católico el que se lo prohibió diciendo que nada se les había perdido en aquellas lejanas tierras.

    Contrariamente a lo que tanto se ha divulgado, el Decreto de Nueva Planta no se ensañó con el idioma catalán. No se menciona siquiera este asunto.

    Tan sólo en el artículo 4º se dice que “Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana”. Es la única alusión al idioma. Tal disposición no es discriminatoria con la lengua catalana, por la sencilla razón de que, hasta entonces, las causas de la Real Audiencia se habían sustanciado en lengua latina.

    El latín se había mantenido como lengua oficial, diplomática, cancilleresca, jurídica y científica. Fue precisamente en el siglo XVIII cuando se produjo su declive en aquellos campos, iniciando su declive precisamente como lengua cancilleresca y jurídica.

    Felipe V decretó para todas las Reales Audiencias disposiciones similares, imitando el ejemplo de Luis XIV, al que otras naciones europeas como Inglaterra y Alemania se habían adelantado. El primer envite para desplazar al latín corrió a cargo de las naciones protestantes.

    Carlos III fue quien, por Decreto de 23 de junio de 1768 dispuso que la enseñanza primaria y la superior (ésta, hasta entonces en latín) se hiciera en la lengua nacional española. Hacía ya un siglo que Francia, había decretado medidas parecidas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!