عيد الميلاد المجيد

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Nadal Siria cristians

Aquest any els cristians de Síria tampoc no celebraran el Nadal al carrer. La festa més alegre del calendari, el dia que Déu fa allò tan tendre de fer-se nen, tot això es viurà a Síria en la més estricta intimitat per por dels atemptats dels rebels.

En teoria, el fet que l’exèrcit sirià estigui en guerra amb els milicians opositors i que ataqui la població civil de diverses ciutats, no hauria d’interferir en la llibertat dels cristians de celebrar el Nadal. Però no és així, perquè tot i tothom ha pres posicions respecte al conflicte de Síria: si no estàs amb un bàndol, vol dir que dones suport a l’altre. I els cristians són al bàndol del règim.

Ja fa més d’un any, quan bona part de l’opinió pública i els mitjans d’aquí encara menystenien les anàlisis dels qui situàvem la religió al cor del conflicte de Síria, us explicava a l’article Síria: conflicte polític o de religions? quin és el problema dels cristians amb els rebels i per què donen suport, ara més que mai, al règim de Baixar al-Assad:

“…si bé la tasca més urgent a Síria és la pressió diplomàtica i social per mirar d’aturar el bany de sang i fer caure el règim policial, la feina més important pel futur d’aquest país és l’eradicació dels motius de la por que empeny comunitats senceres a donar suport incondicional a un dictador en unes circumstàncies tan extremes.”

Doncs bé, ha passat més d’un any i, de moment, ningú no s’ha molestat a esvair les sospites dels cristians que la caiguda de l’actual règim significarà la seva mort com a comunitat. Ans al contrari.

Lamento profundament no referir-me al Nadal al Pròxim Orient amb més optimisme, però no hi trobo alternativa, donades les actuals circumstàncies i veient com les comunitats cristianes de la regió ja han iniciat el camí cap a la marginació. Els diccionaris diuen que la marginació és un fenomen que implica l’exclusió social de persones o col·lectius, que pateixen un tracte discriminatori i excloent i que queden privats dels recursos materials i culturals de la seva societat i de les condicions per al desenvolupament personal i la integració social.

Amb tot, miro de no oblidar dues idees fonamentals per situar aquest procés en un marc més ample de mires: la primera és que, malgrat tot, totes les tendències i situacions negatives sempre són a temps de millorar, i la segona és que la gent i els paisatges canvien. No hi ha res, cap país, ni cap poble que hagi de perdurar per sempre.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Si teniu curiositat per saber com se celebrava abans el Nadal a Damasc, podeu veure la següent crònica de la televisió de notícies russa RT de l’any 2008.

(VO àrab)
http://www.youtube.com/watch?v=vQ5GEjAU1QM?rel=0

Els cristians de la ciutat costanera de Tartús també feien cercaviles de Nadal, com aquesta de 2009:

http://www.youtube.com/watch?v=BItPZ0t2adU?rel=0
Una de les coses que més es troben a faltar aquests dies a Damasc són els guarniments de Nadal de les botigues i les cases. La veu de la cantant libanesa Fairuz acompanya aquest vídeo de 2007 que mostra imatges dels carrers guarnits de la capital:

http://www.youtube.com/watch?v=cV4S2_IA1NQ?rel=0
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria, l’estreta relació entre religió i política

Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan

Les minories comencen a fugir de Síria

Això és el que va passar al Caire


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cristians, Síria | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent