Per camins i carreteres

bloc d' Antoni Rigol Ginebreda

9 de juny de 2008
7 comentaris

En plena vaga del transport

Com tothom ja sap, els transportistes estem fent vaga. Però aquesta no es una vaga qualsevol, ni es com la de les empreses en procés de regulació de personal, ni les que es fan per negociar un conveni col·lectiu, ni es com les dels funcionaris per demanar un augment de sou o millores en el seu treball.

Nosaltres, la majoria som autònoms i petits empresaris. Això fa que una convocatòria com aquesta sigui complicada de portar a terme, i l’èxit de la qual, es deu únicament a l’acció del piquets.

El fort augment de preu que ha sofert el Gas-oil, ha fet que els nostres ingressos, disminueixin considerablement, que sumat a la crisi que estem començant a patir, genera en molta gent greus problemes econòmics ja que no podem aplicar aquest augments al preu de les nostres tarifes, perquè els nostres clients, es neguen a augmentar el preu que paguen pels transports, degut a que això demana temps i no es pot fer en un moment en que l’oferta supera la demanda. El preu del Gas-oil, ha augmentat en un any, gairebé un 40 %, en el meu cas, si treballo al cent per cent consumeixo uns mil litres de gas-oil, (en aquests moments sis o set-cents) això vol dir que ara fa un any em costaven 900 €, i ara 1300 €, però no puc aplicar aquesta pujada, ja que com que ha baixat la feina, podria perdre algun client. Això, si ho apliquem a un camió gran tipus “Trailer”, que faci molts kilòmetres, pot gastar de tres a cinc mil litres, les pèrdues poden ser inassimilables.
 
La solució, no serà fàcil, les demandes que s’han fet al govern, veig difícil que es puguin aplicar, la de fixar un preu mínim, es complicada ja que això depèn de molts factors, i tipus de treball, i al final, tampoc ens escaparíem de descomptes rebaixes o comissions, que farien disminuir el preu fixat, i a mes aniria en contra del lliure comerç. La demanda de rebaixes en el preu del gas-oil, tampoc afectaria gaire  ja que amb el temps, tes tarifes es reduïríen i al final acabaríem en el mateix lloc on som ara, a no poder aplicar les constants pujades del preu del combustible.

Al final, penso que tornarem a treballar per cansament, i per por a que acabi el mes sense haver facturat gairebé res, el govern, s’en sortirà amb alguna promesa de subvenció, control contra l’intrusisme, i millores en el contractes mercantils de treball, que al final ja veurem si es compleixen, i tot seguirà igual, o pitjor ja que el major control que suposarà algunes d’aquestes millores pot portar a que els Mossos ens sancionin per no portar els albarans acreditatius de la càrrega que portem, i que ens fa l’empresa carregadora, redactats de forma correcta, com ja estava succeint fins ara.

I els problemes reals que son la crisi econòmica i l’increment de preu del Gas-oil, seguiran, i nosaltres, si podem, haurem de fer el que hem fet sempre, sobreviure com puguem. I es que els autònoms, al final, som treballadors sens e drets.

  1. Jo també sóc autònom, encara que no sigui transportista. La solució és sencillíssima, no cal sortir ni protestar, nomès quedar-se a casa tothom. Una setmaneta. No es pot aguantar sense cobrar una setmaneta?.
    Ni mu. Ja vindran de genollons els paios dels governs a pregar-nos que sortim a treballar.
    Petit problema: la insolidaritat, cadascú mira per ell i els altres que es fotin, el nostre enemic no es el govern, és el veí.
    (Per cert, sense camions es circula de conya, ja et vaig dir que cotxes i camions no son compatibles a la carretera) Ah!, i puc ser solidari, però no imbécil.

  2. 1) Trencar les rigideses tarifàries. És a dir, que els preus es fixin en el lliure mercat.

    2) Reestructuració del sector, suprimint-ne l’oferta sobrant.

    En el primer cas, el govern ha de canviar les mesures de rigidesa (suposadament garantistes d’uns interessos però, com es veu, perjudicials per a uns altres. En el segon ha de facilitar la reestructuració laboral de les petites empreses i dels autònoms.

    Però ni de conya es pot continuar de ‘preus especials per a’, perquè jo – i l’altre i l’altre i l’altre – demanaré un ‘preu especial per a”. Si ja en èpoques de bonança les subvencions encobertes fan mal, imagina’t ara.

    Amb molt poques excepcions – poquíssimes – les coses s’han de pagar a preus reals. I els preus reals els fixa el mercat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!