El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

Algú podria pensar que l’ecologisme i el independentisme han traçat camins paral·lels. 

Personalment no estic d’acord amb aquesta afirmació ja que l’ecologisme sempre ha defensat els valors de les diverses cultures i ha promogut fer efectius els drets civils dels pobles i les persones per assegurar un futur sostenible basat en la justícia, l’equitat, la pau i la seguretat ecològica. 

A tall d’exemple només cal veure com organitzacions dels anys vuitanta com Nacionalistes d’Esquerra, La Crida a la Solidaritat i el Moviment de Defensa de la Terra van liderar conjuntament amb el moviment ecologista la necessitat de la preservació natural del territori, i el canvi de model energètic i tancament de les centrals nuclears. 

Avui molta gent que va participar en aquestes organitzacions històriques han fet possible que els principis i valors de l’ecologisme siguin incorporats als valors republicans, d’esquerres e independentistes. 

Amb aquest article intentaré descriure el moviment ecologista, des d’una dimensió social i política i en cap cas des d’una dimensió científica o acadèmica. 

PRIMERA ETAPA : ELS PRECEDENTS HISTÒRICS DEL

MOVIMENT ECOLOGISTA 

El primer crit d’alerta dels impactes negatius que el desenvolupament de la societat industrial capitalista generava el va fer l’escriptora i biòloga marina Rachel Carson, que va descriure els efectes nocius sobre la salut i el medi. ( SEGUEIX…)

Rachel Carson ,considerada la mare del moviment ecologista, amb la seva obre “Silent Spring” va afavorir la prohibició del insecticida DDT i va afirmar que la capacitat de la transformació de l’entorn per part de l’espècie humana s’havia disparat de manera quasi exponencial a partir dels

anys trenta, fet que provocaria que la contaminació universal del nostre medi seria un dels  principals problemes per a la nostra era. 

Si bé el terme ecologia té casi un segle, l’ecologisme com a moviment social sorgeix a finals dels anys seixanta i inicis dels setanta simultàniament amb la creació d’altres moviments socials com el feminisme i el pacifisme. 

L’existència d’organitzacions ecologistes va lligada estretament al desenvolupament de sistemes democràtics i al progrés de les llibertats. 

El modern moviment ecologista podríem dir que coincideix amb l’aparició de l’informe “Els límits del creixement” promogut pel Club de Roma. Aquest informe realitzat per científics i investigadors, plantejava que el creixement econòmic, no podia ser il·limitat i que almenys havia que tenir en compte dos límits: la capacitat de la terra per absorbir la contaminació i la fidels recursos naturals.

 Altres esdeveniments que comencen a posar sobre la taula la problemàtica ambiental del Planeta va ser la celebració del primer dia de la terra als Estats Units el 22 d’abril de l’any 1970, amb el impuls de l’americà Gaylord Nelson de l’EPA (Agencia de Medi Ambient Nordamericana). 

Però possiblement un dels esdeveniments més importants va ser la primera conferència Mundial sobre Medi Ambient, que es va celebrar l’any 1972 organitzada per les Nacions Unides,que va analitzar la problemàtica ambiental i les conseqüències que podria tenir pel futur del planeta si es continuava desenvolupant sense fre l’actual model econòmic i social. 

Aquest esdeveniment internacional, s’afegeix l’eclosió de diferents grups ecologistes a nivell internacional com Greenpeace l’any 1971, el Grup Ornitologia Balear (GOB) a les Illes l’any 1973 o la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) al principat el 1976.

 Cal destacar també en aquesta primera dècada la primera campanya per salvaguardar el patrimoni natural dels Països Catalans promoguda pel I Congrés de Cultura Catalana realitzat l’any 1976. 

Aquesta campanya va ser dirigida per el Doctor en Biologia Ramon Folch que va ser també un dels autors d’obres tant importants com “Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans” (1976) i “Història Natural dels Països Catalans” (1983). 

En aquesta primera dècada cal destacar la lluita antinuclear des del moment en que el règim franquista es proposà construir centrals nuclears amb tecnologia nordamericana. 

Referents de la lluita antifranquista i antinuclear com Pedro Costa, Mario Gaviria, Santiago Vilanova, Xavier Garcia o el primer alcalde democràtic d’Ascó Joan Carranza van posar les bases per les mobilitzacions massives com la realitzada el 3 de juny de 1979 en motiu de la diada Internacional contra l’energia nuclear. 

També en aquesta dècada calen destacar les mobilitzacions de més de 3000 persones l’any 1976 a Torroella de Montgrí cridant Salvem el Ter, les mobilitzacions per salvar Gallecs, els aiguamolls de l’Empordà, el massís de Sant Llorenç de Munt o la Marxa del Llobregat que es va realitzar entre l’agost i el setembre de 1978 tot i haver estat prohibida per el governador civil.

 Finalment a l’estiu dels 80 es va realitzar la gran marxa antinuclear que va mobilitzar tots els Països Catalans en contra de les nuclears i que es va acabar a Ascó.

 SEGONA ETAPA 1980-1992

 

Si l’anterior etapa era l’etapa del naixement de l’ecologisme i de posar sobre la taula la crisi ambiental, aquesta segona etapa es podria caracteritzar per l’expansió el creixement del moviment ecologista, la conscienciació de les problemàtiques ambientals i l’ inici d’una influència molt tímida a les polítiques ambientals dels diferents governs .

 En aquesta dècada es desenvolupen diferents mobilitzacions internacionals per aturar el forat de la capa d’Ozó i per desenvolupar un model energètic basat en les energies renovables i netes que posin fi a la proliferació de l’energia nuclear per ser una energia bruta i perillosa, tal i com va quedar demostrat en l’accident nuclear de Txernòbil el 26 d’abril de 1986.

 Cal tenir en compte també la importància de l’informe socioeconòmic elaborat l’any 1987, anomenat l’informe Bruthland (originalment es va dir “Nuestro Futuro Común”) que es caracteritzava pel qüestionament del creixement econòmic i per l’aparició per primera vegada del terme de “Desenvolupament sostenible”.

 Un informe que obriria el debat en profunditat pel que fa a la conservació del nostre planeta, destacant la necessitat de no posar en perill els sistemes naturals i d’usar els recursos naturals de manera eficient.

 Al Països Catalans cal destacar la continuació de les mobilitzacions contra l’energia nuclear , per salvar Gallecs i preservar el Delta de Llobregat ….

 També s’inicien campanyes d’àmbit municipal a favor dels carrils bici, de la recollida selectiva dels residus i contra la seva incineració així com d’altres d’àmbit nacional com són la de defensa dels drets dels animals, l’objecció fiscal a les despeses militars , la preservació del litoral i contra urbanitzacions massives…

 cal destacar la creació del Moviment Ecologista Català, la publicació ecologista USERDA i la fundació dels primers partits verds com Alternativa Verda al 1983 o els Verds de Catalunya el 1985.

 Altres formacions polítiques i socials amb un gran component ideològic ecologista que van liderar diferents mobilitzacions ciutadanes amb propostes avançades a la seva època van ser NE, el MDT i la Crida a la Solidaritat.

 Molts dels seus membres han estat dirigents d’organitzacions polítiques com Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya, ERC, les CUP i IC.

 TERCERA ONADA DE L’ECOLOGISME QUE VA DELS 90 FINS

A L’ACTUALITAT

 A començament dels any 90 el planeta terra va rebre una enorme atenció per part dels mitjans de comunicació i dels polítiques.

 No hi havia setmana que els diaris, les TV…. més importants del món es preguntés si érem encara a temps de salvar la Terra. La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament , Cimera

de la Terra, va reunir 117 caps d’Estat que van acordar el Conveni Marc sobre Canvi Climàtic,el conveni sobre Diversitat Biològica i l’Agenda 21. En els diferents convenis es fa una crida per millorar la qualitat de vida a la Terra emprant més eficientment els recursos naturals, protegint els comuns globals, manegant millor els assentaments urbans i reduint la contaminació i els residus químics.

 També es fa pública la Declaració de Rio. Dotzenes de milers d’activistes d’ONG d’arreu del planeta es reuneixen al Fòrum Global’92 i acorden una quarantena de Tractats.

 Aquesta cimera va ser la primera ocasió en que la majoria d’Estats del món, van debatre sobre l’impacte que les ctivitats humanes podien tenir sobre el medi ambient i la possible necessitat d’adoptar mesures correctores.

 Entre els acords signats per a tots els països participants a la cimera cal destacar la Declaració Sobre Medi Ambient i Desenvolupament, l’Agenda 21 i la falta de consens real amb el conveni sobre el canvi climàtic.

 Sobre l’avenç de l’Agenda 21 cal dir que aquest fet només ha provocat algun avenç a nivell local i moltes vegades aquest procés participatiu i d’acord entre els diferents actors ha quedat en paper mullat i sense cap tipus de compromís efectiu.

 Sobre les necessitats de fer front al canvi climàtic els acords internacionals no es van produir fins a la signatura del Protocol de Kyoto. Un protocol de mínims que volia reduir les emissions de CO2 i d’altres cinc gasos que es consideren causants del efecte hivernacle entre el període 2008-2012 tenim com a referència les emissions de 1990.

 El resultat de l’aplicació de Kyoto ha estat i està essent molt deficient i les emissions de gasos contaminants enlloc d’anar disminuint només fan que augmentar.

 A Copenhaguen per analitzar el post-kyoto els líders mundials únicament van ser capaços després de més de dos anys de negociacions d’impulsar un acord polític molt insuficient per combatre un canvi climàtic que ja es manifesta arreu reu del planeta. En aquest acord ni tant sols

s’ha arribat al mínim objectiu polític de reduir les emissions contaminants almenys en un 50 % l’any 2050.

 L’Acord de Copenhaguen no respon a la urgència i la necessitat de desenvolupar un nou compromís vinculant que doni continuïtat al Protocol de Kyoto que finalitza l’any 2012.

 Aquest mal acord és una mala noticia per el futur del nostre planeta i per les futures generacions. A Copenhaguen s’ha esvaït l’esperança d’arribar a un acord vinculant i just que reduís les emissions en un 40% del 2012 al 2020 i del 95% de reducció el 2050.

 Si el clima hagués estat un banc, segur que els líders mundials ja l’haguessin salvat.

 Ni l’esperança d’Obama ni la pressió feta a la Xina han fet que possible fer moure fitxa aquest dos països que són els causants del més de 40% de les emissions contaminants.

 A Copenhaguen la governabilitat global i la necessitat d’un lideratge fort de les Nacions Unides per fer front al principal repte de la humanitat ha quedat en paper mullat. Unes Nacions Unides que novament ha estat presonera de les pressions econòmiques i financeres dels principals causants del canvi climàtic, i que ha ignorat novament les demandes i propostes ciutadanes.

 A nivell dels Països Catalans cal destacar que les mobilitzacions ecologistes i les seves alternatives continuen agafant força arreu del territori català. La preocupació social per el Medi Ambient va fer que es crees a Catalunya el Departament de Medi Ambient i que les diferents institucions incorporessin departaments i regidories per tractar aquestes problemàtiques.

 Moltes de les propostes i teories que van ser ridiculitzades a la dècada dels 70 i 80 avui són realitat.

 Tot i que falta molt camí per recorre només cal veure que les propostes ecologistes a nivell Europeu s’han transformat en directives europees i en polítiques institucionals de protecció i gestió de les aigües, de conservació de la fauna i la flora, gestió de residus, de prevenció i control de la contaminació, de desenvolupament de les energies renovables…

 Les mobilitzacions per una nova cultura de l’aigua liderada per la gent de la Plataforma de l’Ebre i Xuquer Viu, la lluita contra els abusos urbanístics principalment al País Valencia i a les Illes Balears, contra projectes de destrucció del territori com el IV Cinturó, el Túnel de Bracons, Autopistes a Eivissa o la persistent lluita per el tancament de les centrals nuclears

continuen sent banderes de combat ecologista que avui lideren diferents plataformes, entitats i associacions d’arreu del territori.

 Cal destacar també en l’àmbit polític en la dècada dels 90 el partit ecologista català Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya que posteriorment degut a les polítiques d’aliances i la vampirització de l’esquerra dogmàtica d’Iniciativa del símbol ecologista va originar diferents formacions polítiques verdes.

 Cal destacar també el paper de la feminista i ecologista Maria Olivares com a primera diputada verda al Parlament de Catalunya la legislatura del 1995-1999 que va portar la veu dels ecologistes i les seves propostes a la Cambra Catalana.

 QUIN SON REPTES GLOBALS DEL MOVIMENT ECOLOGISTA?

 Un dels reptes més importants que ha de fer front no únicament el moviment ecologista sinó el conjunt de la humanitat és la lluita contra el canvi climàtic:

 Avui la situació és preocupant ja que no hi hagut un compromís ferm i vinculant per el post – Kioto.

 El compromís de la lluita contra el canvi climàtic ha de sortir de les visions simplificades que és limiten a invocar les energies renovables com a solució o que els problemes ambientals és resoldran mitjançant la nova tecnologia.

Lluitar contra el canvi climàtic obliga a implementar mesures en tots els àmbits, incloent l’industria , l’agricultura, la generació energètica, el transport, l’urbanisme, l’edificació,etc.

 Si no hi ha una estratègia global i combinada en tots aquests camps, no hi haurà un avanç significatiu per resoldre el problema.

 Lluitar contra el canvi climàtic significa potenciar també un nou model de desenvolupament social i econòmic que estableixi els límits ambientals i socials de l’economia.

 Promoure un nou model Hídric

 

L’aigua es la base de la vida del nostre planeta. En l’actualitat els nostres ecosistemes (rius, llacs, aqüífers, zones humides…) es troben sèriament amenaçades per la seva gestió inadequada.

 

Aquesta situació cal afegir que avui existeixen més de 2000 milions de persones de països del tercer món i en vies de desenvolupament que no tenen aigua potable.

 

Avui l’aigua serà una de les conseqüències de les guerres del futur si no sabem trobar solucions urgents que fomentin una nova cultura.

 

0. Potenciar una nova cultura energètica.

 

Potenciant un model de transició per deixar la dependència dels combustibles fòssil i de l’energia nuclear. Amb el desenvolupament de polítiques d’estalvi i eficiència però sobretot de reducció del consum energètic.

 

3.       Cal promoure la Producció Neta

La Producció Neta considera l’anàlisi del cicle de vida de totes els fluxos de materials,

des de l’extracció de les matèries primeres fins a la manufactura dels productes i el destí final

del producte en acabar la seva vida útil.

És una forma de dissenyar productes i processos productius en harmonia amb els cicles

ecològics naturals.

Té per objectiu eliminar els materials i els residus tòxics i en darrera instància promou

l’ús sensat dels materials renovables i de les fonts d’energia renovables.

Tampoc basta amb potenciar les energies renovables si no es posa control a l’increment

continuat del consum energètic. Per exemple, si les energies renovables s’incrementen un 20%,però el consum energètic augmenta un 30%, no hem millorat, hem empitjorat de manera clara i contundent.

 

0. Desenvolupar Model de Mobilitat Sostenible

 

Potenciar un model de transport eficient i de proximitat que substitueixi a altres models contaminants ha de ser un dels eixos prioritaris per tal de reduir les emissions contaminants i els sorolls. Per això cal començar a internalitzar els costos socials i ambientals en el balanç de la mobilitat i comença a fomentar la ciutat compacta amb un model econòmic, social, producció i comerç de proximitat.

 

0. Cal fer un us sostenible del territori i preservar el nostre patrimoni natural

 

Cal promoure la contenció del creixement urbanístic, desenvolupar polítiques de equilibri territorial.

 

Actualment Els boscos primaris 80 % ha estat destruït a alterat (els bosc tropical amazònic, selva sud-est asiàtic, tropicals, boscos sud-americans Nord americans, boscos de Sibèria…)

 

Cal preservar també els nostres mars i les nostres costes. Avui a part de la contaminació i a una sobreexplotació pesquera projectes urbanístics que fan malbé les nostres costes.

 

0. Cal promoure polítiques de solidaritat amb majúscules al tercer món. Nopodem importar el nostre model de desenvolupament.

 

Hem de ser conscients de que no podem importar el mateix model de desenvolupament a altres país Indústries contaminants, consumisme, etc… Però també tenim que replantejar-nos nosaltres mateixos aquestes pautes socials.

 

La lluita contra la pobresa i les desigualtats socials arreu del món van lligats a la transformació ecològica si volem superar la crisis ambiental que avui estem patint.

 

Guanyar el futur

 

Com veieu tenim molts reptes que hem de fer front en aquest segle XXI. Per això des de l’independentisme i l’ecologisme hem de continuar fent propostes ambientals basades amb rigor científic i tècnic, així com seguir treballant per la consciència ciutadana i de denúncia sense caure en la visió interessada de la cultura del NO.

 

Tots i els reptes que tenim per endavant no cal caure en el pessimisme ni en el reduccionisme i cal començar a establir noves aliances.

 

Històricament des de l’ecologisme hem desenvolupat aliances amb moviments pròxims com el feminisme, el pacifisme i l’altermundisme.

 

Ara cal establir lligams amb sectors econòmics, empresarials, associacions de veïns, sindicats, tercer sector…per fer avançar els nostres plantejaments.

 

L’actual model capitalista mundial i la nostra dependència d’Espanya perpetua la crisi ecologia, social i cultural.

 

Els reptes globals i nacionals no serà fàcils d’assolir però com hem els ecologistes e l’esquerra nacional hem d’imposar-los perquè s’assoleixin.

 

Com diu Nelson Mandela “Després d’escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes muntanyes per escalar”. Aquest es el repte de l’ecologisme i l’independentisme escalar totes les muntanya per assolir uns Països Catalans lliures en un món sostenible, just i solidari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!