El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH
Twitter: @antonigarcia web: www.antonigarcia.cat
La cimera de Durban (COP17) no ha fet els deures i ha estat incapaç de trobar un substitut efectiu al Protocol de kyoto, que expira a finals del 2012.
Com sol passar en aquestes conferències internacionals es trasllada el problema al futur enlloc de bucar solucions en el present.
El tímid acord a que han arribat els més de 190 països participants remarca que cal buscar un acord global a l’any 2015 que fixi els límits d’emissions de CO2 . Aquest acords que es prenguin el 2015 entrarien en vigor el 2020 si no es modifica en posteriors cimeres.
Aquest feble acord, per dir-ho d’alguna manera, es un greu acte d’irresponsabilitat que fa que els perdedors siguem els habitants del planeta ,que observem com dia darrera dia el canvi climàtic es ja una realitat a nombroses parts del nostre planeta .
Els països que provoquen la majoria de les emissions de CO2 com son Estats Units, La Xina, Canada o la Índia s’han resistit a compromisos tangibles i efectius.
Aquesta resistència ens porta a un carreró de difícil sortida ja que si des dels organismes internacionals no es pot desenvolupar un protocol amb força legal aplicable a totes les parts difícilment podrem reduir les emissions i promoure un canvi de model energètic i social per reduir els efectes del canvi climàtic.
En temps de crisi la revolució verda és una necessitat més que una oportunitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!