El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/cansats-de-pagar

Ahir a la Seu d’Urgell vaig explicar que hi ha molts emprenedors catalans que estan molt cansats de les inspeccions fiscals, de la pressió que l’agència tributària estatal posa sobre les nostres empreses. No ens ha d’estranyar, a Catalunya es fan més inspeccions i alçaments d’aquestes que enlloc. Així, l’any 2008, l’Agencia Tributària va recaptar per la via executiva a Catalunya 331,2 milions d’euros; 155,4 milions a Madrid i a Andalusia 54,7 milions d’euros.

Si a això hi afegim el dèficit fiscal, els peatges, el dèficit crònic d’inversions en infraestructures acumulat des de fa molts anys, és lògic que hi hagi molta gent fatigada i desafecta.

Que Catalunya pateix un dèficit fiscal històric en relació a l’Estat, ho sabem tots gràcies a diverses publicacions oficials, entre elles del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dèficit que, al llarg de la darrera dècada, s’ha situat, al voltant del 9% del PIB anual de mitjana i que en conseqüència ha ocasionat un greu desequilibri entre el entre el que els catalans i catalanes paguen en forma d’impostos i el valors dels béns i serveis públics que reben de finançament. Un dèficit que també té una altra cara de la moneda… altres CA, com Andalusia, poden rebre més diners dels que generen, en concret i seguint la publicació espanyola un 4,53% del PIB. Els diners que surten de Catalunya poden anar a altres CA les quals poden fer polítiques que aquí nosaltres no podem.

Però Catalunya no sofreix només aquest de dèficit fiscal, en pateix molts d’altres. També en té amb Europa, estudis el situen al voltant del 0,3% del PIB anual català. Mentre que altres CA, com Andalusia, rebran en fons europeus en el període 2007-2013 un total de 14.024 milions d’euros, Catalunya en rebrà només 1.752 milions d’euros, gairebé vuit vegades més.

Amb les beques passa el mateix, a Catalunya només reben beques universitàries el 9% dels estudiants matriculats, mentre que a Andalusia, la xifra és del 21% i en relació a les beques no universitaris, Catalunya rep 13,22 euros per alumnes mentre que Andalusia gairebé el doble, 23,6 euros per alumne. Si continuem en l’àmbit de l’educació, hem de sumar que a Andalusia es regala 173.000 ordinadors a l’alumnat de 5è i 6è de primària (les famílies només han de signar una carta de compromís), mentre que a Catalunya les famílies en paguen la meitat (150 euros).

No ha agradat a alguns que ahir ho digués clarament. La meva voluntat no és ofendre a ningú, ans al contrari. Tot i així la portaveu del PSOE ha Andalusia ha dit que la meva frase era monstruosa i un insult a tots els andalusos. A mi, senzillament, i sense voluntat d’ofendre de nou el que em sembla monstruós és el dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros que any rere any afecta a Catalunya. I els que millor ho saben són els catalans d’origen andalús que també ho pateixen. Alguns d’ells tornen escandalitzats a Catalunya després d’haver passat les vacances o anar de visita a altres territoris de l’estat. Com per exemple, molt catalans, s’escandalitzen quan descobreixen que sortint de Catalunya o del País Valencià gairebé s’acaben els peatges a les autopistes.

La reacció per exigir-me disculpes ha estat instantània, crec que molts catalans agrairien aquesta mateixa rapidesa per reconèixer l’esforç de tots els catalans i catalanes, d’origen andalús o no, per aportar molts recursos a la resta de l’estat. Però això ja és més difícil.

La convivència és necessària i és un objectiu en si mateix però la resta de l’estat ha de saber que a Catalunya, molta gent per no dir la majoria, està molt cansada de pagar i que a sobre se’ns maltracti.

Perdonin les molèsties però algú ho havia de dir

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!