El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

per www.hospi.cat

En els anys 60 i 70 L’Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració des d’altres llocs de la península, on els constructors es van aprofitar de la situació dels que buscaven allotjament i on els barris van créixer sense els serveis necessaris.

Aquest creixement urbà de Barcelona es va realitzar  a les àrees que envoltaven els nuclis urbans, tan si eren sòls agrícoles productius, com si eren espais que tenien interès ecològic.

Les mobilitzacions ciutadanes encapçalades per aquest nous catalans,  van significar un pols a les diferents administracions per aturar la febre especuladora i  assolir  uns barris dignes amb els mínims  serveis educatius, sanitaris i espais verds.

Durant aquest anys ningú posa en dubte que L’ Hospitalet  ha millorat, però tampoc hi ha cap dubte  que aquest govern municipal format per PSC i ICV-EUiA ha  volgut promoure e identificar exclusivament progrés amb ciment.

El progrés realment   és sanitat, educació, habitatges dignes, zones verdes i cultura, és a dir d’una manera més senzilla  i entenedora que els hospitalencs i les hospitalenques puguin  viure i no malviure. ( SEGUEIX…..)

A L’ Hospitalet es freqüent sentir la frase “ L’ Hospitalet no és Barcelona”, un lema  que s’ha fet ja tant popular que ja té fins i tot el  seu propi “merchandise”.

Però realment estem segurs que l’equip de govern es creu aquesta dita popular? El model de ciutat es diferent? Preservem els nostres orígens i el nostre territori? Que ens diferència de la gran capital?.

Doncs la crua realitat es que el nostre govern, més enllà de gesticular, no es creu que L’ Hospitalet  sigui una ciutat amb personalitat pròpia.

Un exemple clar d’aquest poc sentiment del govern municipal es el conflicte de Can Trabal.  Si mireu cap altres ciutats europees  veureu  com cap govern vol enterrar la seva història com ho vol fer aquest Ajuntament.

Un govern del PSC i ICV que  vol cimentar l’últim reducte del nostre passat agrícola i deixar novament en mans  dels especuladors dels anys 60 i 70 aquesta zona de gran valor ambiental i cultural que forma part del marc fluvial del riu  Llobregat.

L’ Hospitalet necessita una nova sacsejada política i social. Una sacsejada que trenqui aquest “règim socialista” que s’ha enquistat en el poder, que ja no té idees,ni il·lusió i que es manté en el poder  a través de les seves xarxes clientelars.

L’ Hospitalet necessita un nou impuls ciutadà  que acabi amb aquest model desfasat i que sigui capaç d’obrir portes i finestres de l’Ajuntament perquè els poderosos del ciment deixin de dissenyar la ciutat.

Els ciutadans i ciutadanes tenim l’obligació d’aturar  aquesta formigonera,de

defensar el poc patrimoni natural que tenim i d’encapçalar la transformació  de la vida quotidiana per fer front als nous reptes de ciutat

Defensar Can Trabal, es defensar la nostra identitat com a ciutat i promoure un nou model de ciutat  on viure sigui més fàcil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!