Antoni Escudero i Martínez

Un dels greus problemes que té Catalunya que va en contra dels esforços a fer una bona promoció d’aquesta, és la falta de professionalitat i ganes de treballar de la nostra societat en el sectors turístics i principalment de l’hostaleria. La falta de ganes i motivació per servir als altres i no ser servits.

Vivim dins una cultura que no ens agrada atendre els demés i, sobretot vivim en un país que la nostra màxima font d’ingressos és el turisme però a la vegada ens molesta. No som conscients que la nostra principal activitat econòmica és el turisme, i que hem de donar un bon servei perquè els turistes potencials arribin a Catalunya i així a la demarcació gironina. Hem d’invertir a donar un servei de qualitat, professional, eficient, i sobretot una bona atenció al client que és el criteri bàsic perquè els nostres visitants se’n portin una bona imatge de la zona.

Gaudir d’unes vacances, és emplenar-se de bones sensacions i vibracions, i és el que el turista busca quan arriba a Catalunya. I, en definitiva tot els agents econòmics que participen en aquest oferta de sensacions (entre ells els que formen el sector de l’hostaleria) han de ser professionals del món sensacional. Han de saber fer vibrar als clients, que se’n recordin de nosaltres, que sàpiguen aconseguir que el client es senti còmode i a gust al nostre territori. Així doncs, la professionalitat dels que participen en el gran món del turisme és dispensable. 

Hem d’aprendre a valorar el turista, a pensar que no és un intrús que ens ve a molestar, a destrossar les nostres platges, a treure’ns la tranquil·litat, a trepitjar les nostres muntanyes. No! Hem de donar-li una volta de 360º a tot aquest pensament, i raonar fredament considerant que el turista ve a gaudir de la nostra zona i a fer subsistir les nostres fonts d’ingressos (els locals comercials, hotels, restaurants, bars). Perquè qui ve a Catalunya o concretament a la demarcació de Girona, encara que a vegades no sigui l’esperada, fa una despesa i per tant un benefici per a tot el nostre territori.

S’ha de fer una aposta per buscar la forma que la societat vulgui treballar en els sectors turístic i de l’hostaleria; que no ens trobem en què la major part dels estudiants de les escoles d’hostaleria sigui immigrants, conseqüència que després els treballadors també ho siguin. És a dir, en un moment de crisi econòmica, amb un alt índex d’atur, demandes de sol·licituds d’ajudes com és el PIRMI, entre altres coses. S’hauria de fer un replantejament i pensar que a Catalunya hi ha feina en el sector turístic, perquè potser d’aquesta manera la despesa social de l’administració no seria tant alta, com ho és ara, i sobretot no seria una forma de crear una societat que no vol treballar i tampoc ho necessita perquè amb les ajudes que rep, ja en té prou.

Així doncs, estic d’acord amb el Govern de la Generalitat perquè vulgui adoptar mesures a l’hora d’oferir ajudes socials, perquè la realitat és que s’ha “estirat més la mà que la màniga” i que l’assumpte de les ajudes s’ha convertit amb una solució per la gent que no vol treballar.