Tots nosaltres som fills del nostre temps. En termes montserratins nosaltres som fills de l’¡abat Cassià. Ell també va ser un home del seu temps, un vidu de Joan XXIII, com li agrada dir a Mn. Rovira Belloso. I nosaltres en som néts gràcies a homes com en Cassià Maria Just. Persones que ens han fet comprendre que una de les claus del missatge evangèlics és que “cal aprendre a estar diponibles”.
El papa Joan i l’abat Cassià van fer del seu do profètic un motiu per viure, un goig pels qui els vam aconseguir d’una manera o altra. I ho va ser perquè aquestes persones ens han ensenyat que el seu esperit perdura en ells i traspassa a qui s’hi ha volgut posar en contacte. “Cercar Déu requereix aprendre a donar-nos del tot”, deia, i el pare Batllori hi afegia amb la seva duresa característica i també profètica: “I l’home tan sols és home de Déu qui cerca en el canvi, en el canvi que és la vida”. Hem tingut sort de créixer amb aquests homes, i els hem de fer créixer en nosaltres.
Avui el retorn de l’abat Cassià a la casa del Pare ens fa memòria de per què creiem, per a qui creiem i per a què creiem: allò que el Concili va representar en termes de fe neta de prejudici, d’amor envers el proïsme no condicionat, d’opció preferent pels pobres i els desafavorits, del servei com a sentit profund del viure. Una fe encarnada, una espiritualitat arrelada a la terra i a la vida dels homes d’avui. Per això l’abat Cassià feia reviure en tot el Papa Joan, i per això nosaltres estem compromesos amb la memòria del nostre bon pare abat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!