Antoni Vives

Aquest matí he estat a Montjuïc commemorant l’afusellament del President Companys. Com cada any un grapat de nacionalistes de CDC ens hi trobem per renovar el compromís amb la continuïtat del país. La reflexió de cada any té un to especial, en aquests dies densos. En deixo un tast aquí, en forma d’un parell de punts i d’una addenda:

1. El President Companys va ser afusellat per ser President de Catalunya. La Gestapo, els nazis, el govern espanyol del General Franco el van detenir i afusellar perquè el Presdient Companys representava la sobirania dels catalans. Afusellant-lo a ell afusellaven la nació política dels catalans, l’expressió política del nostre dret a ser.

2. Companys va arribar tard al catalanisme, massa tard. D’haver-hi arribat abans segur que hauria gestionat de manera diferent la situació del mes d’octubre del 34, i segur que hauria actuat diferent durant la desastrosa revolució que patí Catalunya entre el juliol del 36 i el maig del 37. Companys cometia un error del que el President Macià estava vacunat: posar davant de Catalunya una manera d’estar en política, més que no de ser políticament parlant. Les bales que li van segar la vida van posar a lloc la importància de l’ordre de les coses inclús pels que no tenen cap dubte de si són o estan.

L’addenda: em mirava, mentre sortia el sol, les antenes que defensa la guarnició de l’exèrcit espanyol que encara hi ha al castell. Són unes antenes que s’assemblen a les que pinta en Cesc a les seves vinyetes.Allò no serveix ni per trucar a casa dels soldats de la guarnició. L’exèrcit, de fet el govern d’Espanya, fa la seva pixada de gos en aquelles antenes. Hi marca el seu territori.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!