Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

4 d'octubre de 2006
6 comentaris

Ara els debats…

Ara es veu que la gran qüestió que ha d’ocupar l’agenda dels nostres polítics són els debats a la televisió. Ja vaig escriure fa uns dies que aquesta discussió d’estrategues feta en directe pot arribar a fer molt de mal a la política. És pornografia politiquera que amaga la inanició de molts discursos. No m’extranya que el candidat Montilla a la presidència de la Generalitat s’hi enganxi d’aquesta manera.

La discussió s’ha plantejat, a més, sobre la conveniència de portar el cara a cara televisiu a tota Espanya. És una traïció brutal del subconscient d’aquest senyor i dels que li donen suport. I si no ho és, que és més aviat el que penso, indica quin país tenen tots ells al cap. Catalunya els queda petita, i el món massa gran. El consol és que totes les dades de les que disposo indiquen que no podran desenvolupar el seu programa per mols anys.

  1. la jugada és més inteligent del que sembla. Els del PSC saben que CiU diu una cosa a Madrid i una altre a Catalunya. A Catalunya, molts cops , CiU és més nacionalista que el PSAN (de cara la galeria) i a Madrid CiU és UDC, o sigui: regionalisme de dretes a l’ abast de tots els espanyols.
    Com pot fer un debat per tot Espanya en Mas intentant esgarrapar vots d’ERC i al mateix temps intentant salvar la inasolible cartera ministarial i al mateix temps deixant contents el grup d´empresaris que la nit abans de l’estatucidi el van obligar a pactar amb ZP la traïció al Parlament de Catalunya?. Impossible!. En Mas no pot deixar contents als de Banyoles i als de Quintanilla al mateix temps. En Zaragoza és més llest que en Madí ( i ambdós menys que l’Huguet i la Llansana)

  2. Demanar un debat per a Espanya és una manera de tirar pilotes fora i intentar portar l’adversari al seu terreny. Ja es veu que no té cap sentit des d’un punt de vista electoral, perquè els qui hem de sentir i contrastar les opcions que se’ns proposen som els que després hem d’anar a votar, és a dir els catalans. És una excusa per forçar una negativa que després es pugui vendre com a actitud poruga o tancada.

    De programes espanyols parlant de les eleccions catalanes, segur que n’hi haurà. I segur que no deixaran d’anar-hi els candidats de tots els partits, des del PP a ERC. Però això no té res a veure amb debats electorals entesos com a confrontació de missatges per donar als electors els màxims elements de judici abans d’anar a votar.

  3. Es reconfortante leer de alguien como tu, que está de lleno en la política, esa idea de entender la política como algo más serio que las simples escaramuzas de los estrategas de partido. Realmente necesitamos una nueva generación de personas dedicadas a la política que tengan una visión más humana y a la vez más global de nuestra realidad, que no se limiten al espectáculo televisivo y a la carrera desenfrenada hacia el poder; que entiendan que ellos no son los salvadores de la patria (de ninguna patria), y que el mundo no está divido entre los buenos y los malos, como pretende el sr Bush. Porque en ese caso los malos siempre son los demás. Quizás no comparta algunas de tus ideas, pero sí tu concepción de la política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!